Fa poc més d'un any, l'exseleccionador estatal de waterpolo Joan Jané va qualificar com un miracle el nivell del combinat femení, tot just en el seu debut en els Jocs Olímpics de Londres. El tècnic català, aleshores al capdavant del conjunt xinès, justificava la seva apreciació en el fet que estaven competint amb els millors equips del món en un esport que amb prou feines reunia unes mil llicències. Segons el Diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana, es defineix miracle com un “fenomen extraordinari, esdevingut en l'univers de l'experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat”. És evident que Jané no pensava que tot plegat fos conseqüència de causes sobrenaturals, però va ser la seva manera d'expressar el mèrit de les fites assolides pel conjunt espanyol, que encetava el seu camí olímpic. Ja s'ha escrit molt sobre la coincidència d'una generació excepcional de jugadores, l'esforç, la humilitat i la seva solidaritat com a equip fins i tot més enllà de les piscines, i la mà esquerra i el caràcter guanyador del seu entrenador, Miki Oca. Un altre fet irrebatible, però, és que ara s'estan recollint els fruits de la feina exercida al centre d'alt rendiment de Sant Cugat a través de la Federació Catalana de Natació. Com destaca el director tècnic Quim Colet, el CAR va marcar el punt d'inflexió. Va ser on les jugadores van començar a entrenar-se per assolir el nivell de la competició internacional. En aquest sentit, es va normalitzar el waterpolo femení amb un programa de promoció i de detecció de talents, i amb pocs anys s'han aconseguit molt bons resultats. El punt àlgid d'aquestes fites s'ha assolit aquest estiu amb el títol mundial absolut a Barcelona, amb la participació de nou catalanes. Però també amb el subcampionat del món júnior a Vólos i el subcampionat europeu juvenil a Istanbul. Amb total, fins a 30 medalles, cinc jugadores en van aconseguir dues, en les màximes competicions internacionals. Sembla clar, doncs, que si es continua treballant en la mateixa línia el futur està assegurat. Des de la Federació Catalana de Natació es vol fer visible aquest èxit sense precedents amb un merescut homenatge que es portarà a terme demà a Mataró. Després de la final femenina de la copa de Catalunya –es juga a 2/4 de 12– es farà una gran foto de família amb totes les jugadores, els tècnics i els clubs catalans als quals pertanyen. A l'hora de parlar de clubs, no es pot obviar l'equip femení del CN Sabadell, la base de la selecció estatal absoluta i que la temporada passada va conquerir la segona copa d'Europa. El conjunt sabadellenc també tindrà el seu reconeixement en l'acte de demà al migdia a la capital del Maresme.

Els èxits del waterpolo femení han provocat algunes situacions impensables només fa uns anys. I és que els clubs i els mateixos estaments han apostat més decididament per l'esport femení que no pas pel masculí. És evident que això ha passat al CN Sabadell, que tornarà a lluitar per ser un dels grans d'Europa en contrast amb l'equip masculí, que ha perdut bona part del seu potencial. Des de la federació espanyola també han apostat per la selecció femenina en la lliga mundial, mentre que ni tan sols han inscrit el combinat masculí. S'haurà de veure si tot plegat serveix també perquè s'incrementi el nombre de llicències, que van continuar al llindar de les mil després del subcampionat olímpic, sobretot després de l'èxit del mundial de Barcelona. De moment, a la federació diuen que hi ha millors perspectives. En tot cas, s'haurà de continuar treballant com fins ara, perquè els miracles, en l'esport, no existeixen.