Ni el guionista més malèfic, àcid o maquiavèl·lic ho hagués pogut idear. Resulta que en el moment en què la premsa s'encega i fa escarafalls perquè Rafael Nadal torna a ser el número u del rànquing mundial de la classificació de tennis, a les illes Balears amb l'excusa del trilingüisme s'executa un atac de genocidi cultural en tota regla contra la llengua pròpia de les illes Balears, el català.

A les Illes ha reaccionat tothom que no viu, suca o participa de l'ideari espanyolista violent del president balear. Des de partits polítics que poc o res han fet per la llengua, més aviat al contrari, cas del PSOE i fins i tot sectors del PP més centrat, a mares i pares dels nens, avis i padrins, estrangers, forasters, artistes, escriptors i gent que mai havien agafat una posició tan decidida. El gros social dels illencs està donant a tothom que és de profund sentit demòcrata una lliçó de mobilització i lluita sense precedents per preservar la seva llengua. Un suport als seus mestres que pot ser l'inici d'un desvetllament fins ara inimaginable.

Ara bé, hi ha un nom que no hi és i fa mal: Rafael Nadal. Dol, fereix i entristeix la seva absència. I més els dies que ha acceptat ser fill adoptiu de Madrid i sabent –si no, que ho pregunti als professors que ha tingut a l'escola, a l'institut o a les pistes de tennis– que tot això es cuina a Madrid, a la FAES, la fundació on es tramen tots els plantejaments ideològics de la dreta extrema del PP.

Nadal, un consell, la raqueta és important, però la dignitat de l'ésser humà ho és molt més. I no pots amagar-te rere el fet que ets a la Xina per no prendre posició en el matx que ara es juga al teu país, que és el nostre, el futur de la llengua dels teus pares, padrins, familiars, amics i veïns i de la teva mateix. El nom de les coses i el que els nens d'avui i demà puguin dir mare a la mare. Aquest és un partit molt més important que no una sèrie de sets darrere una pilota de tennis.