Canviar els estatuts és tendència al Barça. Ho va fer Gaspart, ho va fer Laporta i ho acaba de fer Rosell. No està malament actualitzar la norma bàsica de funcionament del club i no dubto que algunes modificacions tenen totes les virtuts, però tres cops en quinze anys sona a estatuts a la carta. Curiosament, tanta modificació no ha permès millorar el nivell de democràcia real del club. Sí, es vota els dirigents un cop cada sis anys, però vostè, amable lector, si és soci del Barça, ja sap que és impossible que sigui president si no és prou ric per pagar-se un aval personal de 3 o 4 milions d'euros. Democràcia elitista? Que va, democràcia per sorteig. Perquè això ho van aprovar els compromissaris a l'assemblea del dissabte passat; els que van votar l'anterior modificació i també els de l'anterior de l'anterior. Perquè les assemblees aproven el 99% del que la junta directiva els posa al davant. Naturalment, cap directiva d'aquestes que marquen tendència ha gosat articular una assemblea representativa de la massa social. Ja els va bé com està, amb participacions del 15 o el 20% que fan més fàcil tenir el guió lligat i ben lligat, inclogui vendes de patrimoni, directius franquistes, publicitat de Qatar, pujades encobertes d'abonaments o reformes dels estatuts. Fins i tot accions de responsabilitat presentades com un caramel a la porta d'un col·legi. Tot cola. Que ara l'assemblea té més poder per controlar la junta? Segur, però qui controla l'assemblea? I si era quasi impossible aspirar a ser president, a partir d'ara fer-lo fora també ho serà. L'últim vot de censura votat (2008), es va tramitar amb 9.100 signatures i hi van votar a favor 23.870 socis. Ara ni amb tots aquests vots convertits en firmes podria arribar a presentar-la, perquè en fan falta 24.000 (15% dels socis). Els han vist preocupats? Al contrari, orgullosos i més democràtics que mai. En el fons saben de primera mà que tots els vots de censura han estat utilitzats de manera frívola i irresponsable i ja els està bé. Tema tancat.