Una altra lliga del Barça o el Madrid
lliga europea
Ja els ho avanço: la final de la copa del Rei que aquest any es disputarà a Màlaga la jugaran el Barça i el Madrid. I la final de la Lliga Endesa ACB, també. I, o als xeics àrabs els dóna per destinar al bàsquet una petita part dels diners que dediquen a alguns clubs de futbol, o les finals entre aquests dos equips s'aniran repetint any rere any, per a deliri dels seus dirigents i aficionats i per a fastigueig de la resta, cada cop menys disposats a aguantar una situació que els condemna a no poder barallar-se ni per les engrunes d'una competició en què les places per jugar l'Eurolliga fa temps que han deixat de dependre dels mèrits esportius.
El cap de setmana passat, centenars de seients buits al Buesa Arena de Vitòria en la final de la supercopa constituïen l'enèsim avís d'una situació que amenaça d'enterrar l'interès dels aficionats per la lliga ACB. Una lliga que cada cop més és cosa de dos, per la impossibilitat de la resta de competir amb uns pressupostos procedents del futbol.
La qüestió és si hi som a temps. Jo no ho tinc clar, perquè el potencial d'aquests dos clubs és absolutament desequilibrant en la Lliga Endesa, però no en una Eurolliga farcida d'equips amb els mateixos recursos i amb una estratègia de mercat que aquesta temporada farà un pas més en forma de nou contracte televisiu i d'un nivell de retransmissions que prometen competir per les audiències. I què voldran, Barça, Madrid, i la resta d'equips que disputen l'Eurolliga? Participar activament en la necessària refundació de l'ACB, o condemnar definitivament la lliga domèstica a canvi de potenciar al màxim la competició que realment interessa i que, tot sigui dit, els proporciona diners?
El dilema és prou important, i de la seva resolució en depèn en gran part el futur d'una lliga que es troba en un moment clau de la seva història. La resta de clubs, els que lluiten per sobreviure any rere any, estan obligats a fer-se valer i a demanar canvis urgents. O això, o resignar-se a un present en què l'únic interrogant és quin serà el pròxim a desaparèixer.