Que la lliga està descompensada és una veritat indiscutible. Es miri com es miri, el desequilibri és tan gran, tan enorme, que ni amb un més equitatiu repartiment dels drets televisius la cosa no milloraria gaire més. I està bé, molt bé, que el president de l'Espanyol ho recordi quan li encarreguen una conferència. Però el que no s'acaba d'entendre és que surti amb la cançó d'una vaga de clubs semblant a la que es va fer a Itàlia sense afegir res més. La pregunta que es fan els socis i aficionats, que no són dels dos grans, és quant temps fa que dura la broma i què han fet els clubs fins ara per intentar revertir la situació. Excepte queixar-se, no gaire res més. Ara sembla, almenys Joan Collet ho ha mig fet, que alguns comencen a atrevir-se a criticar el president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas. Però sembla que tampoc s'anirà més lluny. D'entrada, la situació, el moment que passen els clubs, és sensiblement diferent en cada cas i per norma general solen rebre més (en el cas de l'Espanyol) aquells que intenten fer les coses bé. Si fa uns anys no es va tenir la capacitat d'executar el descens de dos clubs clàssics i ningú va dir res, com volen que ara algú es posi, per exemple, amb el València, endeutat fins al coll i amb les institucions donant-li aire. És clar que hi ha desequilibri en el repartiment del pastís televisiu entre els clubs, però també en la mateixa mesura que es tapen les vergonyes entre ells. Deixem-ho estar. El que cal ara és que els jugadors de l'Espanyol aprofitin aquests dies per tornar a tocar de peus a terra i prendre consciència que la temporada serà llarga i hauran de picar pedra en quantitats industrials. I córrer com mals esperits! A principi de temporada, no si val a mirar la classificació i pensar-se que les coses vindran donades perquè si. Ah, i aquests de la Federació Catalana de Futbol, a quina plana passen?