Per atraure talent
No per estar amb l'aigua fins al coll desisteixen de ser les millors de la seva disciplina: el waterpolo. L'estiu passat van ser les clares heroïnes del mundial de natació i, ni amb això, n'hi ha prou per fer-se valer dins del món de l'esport professional. Cada dia que passa sento més admiració per algunes d'aquestes jugadores que, a falta de recursos, han d'agafar les maletes i fer les Amèriques, com un d'aquells immigrants espanyols de la postguerra. Ara, en ple segle XXI, la carrera esportiva de les millors waterpolistes catalanes també depèn de buscar la sort a l'estranger.
Possiblement, aquestes esportistes pateixen el poc reconeixement professional i, també, alguna d'elles ha estat víctima de la seva militància política: Roser Tarragó mai ha amagat el seu catalanisme independentista i, finalment, va haver de tancar el seu compte de Twitter a causa dels insults d'uns quants indesitjables antidemòcrates. Una vergonya. Però, com en el seu moment van fer Anni Espar i Paula Chillida, la Roser té el futur als Estats Units, a la Universitat de Berkeley. A l'hora de promocionar l'esport professional, els americans sempre ens han passat la mà per la cara: l'esport universitari és, realment, un camp de proves per tastar les figures emergents del moment, no només en bàsquet –que possiblement és el que més arriba aquí–, sinó també en altres disciplines més minoritàries. S'arribi a l'èxit o no, l'experiència dels que han travessat l'Atlàntic per compaginar estudis i esport d'alt rendiment és, en línies generals, molt positiva. Coneixent personalment alguns d'aquests casos –en el meu cas, dins del món del tennis– un pot concloure que emprendre aquesta aventura és un repte, però també una oportunitat. S'arribi al cim, o no, l'experiència acadèmica a l'estranger és imprescindible en un món global com aquest i, per als amants de l'esport, difícilment trobaran un país que faci més compatible l'alt rendiment amb el treball a les aules que no sigui els EUA. Es pot ser molt crític amb la societat nord-americana, però és evident que en la promoció de l'esport d'alt rendiment han sabut trobar un model d'èxit i d'atracció de talent. Molta sort, Roser, i la resta que hi sou.