Un afganès amb nandrolona i un iranià amb EPO
han de passar controls
Set atletes van donar positiu en el campionat del món d'atletisme que es va disputar aquest estiu a Moscou. Com que cap dels atletes caçats havia pujat al podi, la notícia va passar una mica de puntetes. De fet, que set atletes no superessin les anàlisis quan es van fer 1.919 anàlisis de sang i 670 d'orina i que cap pugés al podi es podria arribar a considerar una bona notícia. De tota manera, hem de tenir present que la IAAF es reserva la possibilitat de tornar a analitzar totes les mostres durant vuit anys i que fins al 2021 cap dels atletes que van competir en el mundial d'aquest estiu podrà estar segur que la seva posició és definitiva.
Dels sets positius de Moscou, només un va entrar en una final. Va ser el llançador de javelina d'Ucraïna Roman Avramenko, que va acabar cinquè. Els altres castigats són els velocistes Massoud Azizi (Afganistan), Elizabeta Brizgina (Ucraïna) i Ielena Ribakova (Turkmenistan), els marxadors Aiman Kozhakhmetova (Kazakhstan) i Ebrahim Rahimian (Iran) i el maratonià Jeremias Saloj (Guatemala). Que hi hagi atletes positius de països que havien format part de la URSS és, malauradament, molt corrent. A la llista també tenim positius de l'Afganistan, l'Iran i Guatemala. I no amb substàncies menors, precisament. El velocista iranià va donar positiu de nandrolona, un anabolitzant, i el marxador iranià i el maratonià guatemalenc, d'EPO. Poca broma i al mateix temps una pregunta: què buscaven aquests atletes dopant-se? No tenien cap possibilitat de lluitar per una medalla. Ni tan sols per un lloc de finalista. L'afganès Azizi, de 28 anys i l'únic atleta del seu país present a Moscou, no va superar l'eliminatòria prèvia dels 100 m i amb la seva marca personal d'11.11, seria el dissetè del rànquing català d'aquest any. Azizi ha estat en tres Jocs Olímpics i dos mundials. L'iranià Rahimian, de 32 anys i olímpic a Londres, va ser 52è en els 20 quilòmetres marxa i el guatemalenc Saloj, de 25 anys, va ser 33è en la marató. Una resposta fàcil a la pregunta seria que van pensar que no els tocaria passar cap control, que no eren prou bons. Per desgràcia seva, ja fa temps que fins i tot alguns dels que no són prou bons han de passar controls. I a Moscou els va tocar. I els van enxampar. Segur que n'hi ha molts que van fer el mateix que ells, però van tenir la sort que no els van cridar a passar cap control. Potser la mateixa sort que va tenir Azizi en els Jocs d'Atenes, Pequín i Londres i Rahimian, a Londres.
Que hi hagi positius d'atletes de poc nivell, de països on tenen preocupacions molt més importants que l'esport és una molt mala notícia. Al final, quasi ens hem acostumat que els atletes es dopin per guanyar, però que ho facin per quedar eliminats a la primera? I encara més important, l'afganès, l'iranià i el guatemalenc, tenien algun metge que els va ajudar o es van dopar tot solets, com qui es pren una aspirina?