Vuit per tres, vint-i-quatre
la darrera junta d'accionistes
no va ser una vergonya com l'anterior
Quinze dies sense competició en la lliga donen per a molt. Per xerrar, bàsicament, però també per recuperar jugadors lesionats i per engruixir la infermeria. L'alta d'Héctor Moreno és el millor antídot per mirar d'oblidar les tres últimes jornades. Quant a la baixa de Sergio García jo me l'agafo de manera positiva. Potser serà la manera de calibrar l'aportació real a l'equip, i en quina dimensió, de jugadors com Thievy. Per als més joves o menys consagrats, el repte de substituir des de l'inici els més veterans sempre imposa. Ja ho veurem. Ara que estem en temps de proclames i ultimàtums, tinc la sensació que el partit del cap de setmana que ve contra l'Atlético de Madrid serà d'aquells que marcaran tendència. Per a bé i per a mal. Què no s'ha escrit i parlat del rècord del Barça, que per primera vegada encadena en la lliga vuit partits seguits guanyats! Però resulta que un equip com l'Atlético de Madrid té els mateixos guarismes de victòries i, a més, després haver-se enfrontat amb el Real Madrid. Atès aquest panorama, m'agafo al càlcul de probabilitats i penso que als del Manzanares els arribat l'hora de tornar les coses al seu lloc, despertar del somni i tornar a la competició real. És clar que l'Espanyol hi haurà de posar el seu gra de sorra i no fer els plantejaments de mitges parts dels darrers partits. Si amb els cinc primers partits jugats sense perdre'n cap més d'un va fer volar coloms, ara, després de tres derrotes seguides, també es podrien començar a posar les coses a lloc. Siguem positius i pensem que Cornellà-el Prat serà una olla de pressió per aconseguir el que cap equip ha sabut fer ara en vuit jornades. Per cert, com a mínim la darrera junta d'accionistes no va ser una vergonya com l'anterior. Amb tot, un no sap si es va pel bon camí. A part, llegeixo que l'Espanyol té deutes amb exjugadors per un valor que voreja els catorze milions d'euros. Requereix un aclariment.