Investigant per què va triar Munic
El català sorrut que delimita el seu espai vital a la seva terra, esguarda amb suspicàcia tot aquell que escriu odes a mons forans. Així doncs, amb la carmanyola de l'àvia per ser encetada a la terminal, amb una biografia de Pujol sota el braç, i amb cançons tradicionals als walkmans, vaig enfilar cap a Munic per desxifrar les raons per les quals Guardiola preferia deambular pel sumptuós Englischer Garten, en lloc de perdre's pel camí de ronda. Un cop situat a Marienplatz, després d'un viatge on vaig ser magrejat per un policia faltat d'afecte i d'haver-me contingut d'esternudar dins un avió low cost per evitar un excés de turbulències, em vaig dirigir sense complexos a la botiga oficial del Bayern que hi ha a prop de la catedral de Nostra Senyora, que en alemany es diu Frauenkirche i té nom de salsitxa grassa. Vaig entrar apartant un muniquès aïrat que em va fer recordar la brillant escena de La vida és bella en què Guido altera les normes del camp de concentració. Pel nouvingut, un alemany enfadat sempre tindrà connotacions nefastes, a pesar que a diferència de nosaltres, ells sí que han sabut redimir-se d'un passat que socarrimava consciències. En definitiva, quan ja tenia l'intrús calmat, vaig dirigir-me a la dependenta i li vaig etzibar sense vaselina que jo de petit havia anat a Santpedor, tenia dos amics de Manresa, i que com a català, necessitava indagar les raons per les quals havien aconseguit allunyar el mite de les nostres benaurades contrades. Un cop a fora de la botiga, després d'haver rebut dues patacades d'un membre de seguretat, em vaig prendre una cervesa per refer-me d'una tardor hivernal. Dues. Tres. Quatre. Cinc. Recordo que a la sisena vaig començar a apreciar la bellesa mesurada de Munic. Jo si fos en Pep –anava explicant a dones amb gavardina–, també hauria escollit Baviera per menjar kartoffel fins a la fi dels temps. Finalment, sentint-me feliç enmig de tanta bondat, vaig dir-me que si aquest any havia viatjat fins a Munic, ja no calia que hi anés el Barça a jugar la Champions. Haver de veure com et recullen dos desconeguts del terra, ja era una humiliació suficient.