El president es cura en salut
Els menors de set anys no podran entrar mai més al Camp Nou si no és pagant, almenys en dia de partit. La decisió de la junta de Sandro Rosell té lògica si atenem a allò que prescriu la legislació i, en conseqüència, a la responsabilitat que s'exigiria a la directiva si un dia hi hagués un accident i prengués mal un menor de set anys que hagués acompanyat, posem per cas, el seu pare al temple de Salomó de la nació culer.
Ja sabem que després de cada desgràcia ràpidament es busquen responsables. L'excés d'aforament és una de les causes que s'han assenyalat darrerament en tota mena de successos macabres com a explicació del desastre. És habitual, per exemple, als recintes festius tancats, discoteques i sales de festa, quan l'avarícia mou l'organització de l'esdeveniment a fer caixa omplint a vessar. Rosell té un poderós motiu, per tant, per ser previsor. Tan cert com que precisament aquí no hi ha avarícia recaptatòria a deixar entrar per fer caixa. En tot cas, aquí només passarà que alguns pares –unes desenes de milers per ser exactes, segons ha filtrat el mateix club– ho tindran més complicat per anar al Camp Nou si no tenen cangur per als seus fills. Les sofertes esposes sovint celebren una estona de pau quan pare i fill deixen la llar per anar al Camp Nou. És un d'aquells pactes tàcits de tota família sensata. Una, perquè descansen del nen –tots sabem que els nens per molt que te'ls estimis poden ser terriblement esgotadors–. Dos, perquè saben que amb el nen el seu marit té poc marge de maniobra: ni gaires copes amb els amics ni cap gamberrada. El president obra amb rigor i no es complica la vida. Una altra cosa és que espatlli el benestar i pau tradicionals de tantes famílies culers. El president es cura en salut, aquest és el criteri que ha prevalgut. M'he deixat per al final el relat fàcil de la llagrimeta dels infants que no podran veure els seus ídols. Però és que no em sembla, ni de casualitat, el motiu més important, per molt somriure feliç, impagable, que aflora en un nen de sis anys quan assisteix a un partit oficial al temple culer, amb els grans, i seguint els seus ídols futbolístics.