Un llarg camí

Les veus dels nar­ra­dors de la ràdio i la tele­visió públi­ques bos­ni­a­nes es van tren­car dimarts en el minut 67 del Lituània-Bòsnia Her­ce­go­vina (0-1). Ibi­se­vic va mar­car un gol per a la història, el de la pri­mera clas­si­fi­cació d'aquest país balcànic per a un mun­dial de fut­bol. I l'endemà em va venir al cap la figura de Mirko Kamen­ja­se­vic, peri­o­dista de la ràdio de Sara­jevo, que va arri­bar a Girona amb la seva família l'agost del 1993 fugint de la guerra i que va morir a l'exili. El foto­pe­ri­o­dista gironí Miquel Ruiz el va aju­dar a sor­tir de Bòsnia perquè no fos assas­si­nat i fa poc més d'un any (abril del 2012) li va dedi­car l'expo­sició Un llarg camí. Bòsnia, la ver­go­nya d'Europa, que va cedir al Museu d'Història de Sara­jevo en memòria de les vícti­mes i els refu­gi­ats expul­sats i des­plaçats en el con­flicte dels Bal­cans. La selecció de fut­bol de Bòsnia també ha pas­sat per un llarg camí del tot incom­pa­ra­ble. Però en l'actual selecció, la guerra, la frac­tura social i la recon­ci­li­ació hi són molt pre­sents. El mateix Ibi­se­vic és un fill de la guerra. Amb vuit anys, ell i la seva família van dei­xar Vla­se­nica, ocu­pada pels ser­bo­bos­ni­ans i van mar­xar a Tuzla. Després el fut­bol els va por­tar a Suïssa i els Estats Units. N'hi ha d'altres que van mar­xar com a nens refu­gi­ats a Ale­ma­nya, el Canadà, Suècia i Austràlia. A la selecció hi ha majo­ria de juga­dors musul­mans (Dzeko, Ibi­se­vic, Pja­nic, Ber­go­vic, Spa­hic), però també n'hi ha de ser­bo­bos­ni­ans (Misi­mo­vic, Vran­jes) i bos­ni­o­cro­ats (Mujdza, Pandza). Els qui conei­xen la rea­li­tat del país des­cri­uen un ter­ri­tori amb comu­ni­tats dife­ren­ci­a­des, recels latents, feri­des per cica­trit­zar i pocs símbols d'iden­ti­tat col·lec­tiva. Ara en tenen un. Dimarts tots van sor­tir al car­rer, la selecció de fut­bol ha ser­vit per cohe­si­o­nar. Més enllà de l'èxit espor­tiu hi ha un símbol que denota que el país té ganes d'evo­lu­ci­o­nar. Això sí, sense obli­dar mai el llarg camí. El que va foto­gra­fiar en Miquel Ruiz i el de la veu de Mirko Kamen­ja­se­vic.