Canalla
Sí, directiva i president del Barça tenen ja per peus una pasterada de sang i carn picada, de tants trets com els han disparat. L'últim, la decisió de posar fi a la gratuïtat establerta de facto a l'accés dels menors de set anys a l'estadi, anunciada en fred i sense plantejar cap alternativa, i d'aplicació immediata. Sí, són mestres dels trets al peu i el contorsionisme ètic i estètic, disciplines en les quals Rosell ha excel·lit aquesta setmana a còpia de frases èpiques que, com a exemples del que no s'ha de fer, donarien per a tot un curs de retòrica. De manera que sí, que uns destralers. Que han tingut temps de sobres si van detectar excés d'aforament infantil el curs passat, que haurien d'haver buscat opcions alternatives i que la falta de tacte i de seny... i tal. Però com que tot això ja s'ha dit i repetit fins a l'embafament, parlem d'altres coses. Que sorprenen o haurien de fer-ho. Com que, per carregar contra Rosell i companyia, calgui posar la tradició per sobre de la llei. O que es retregui el compliment de la llei –que, per molts, s'hauria d'haver consultat a l'assemblea, glups!– i no que s'hagi estat vulnerant durant anys amb la connivència de l'autoritat incompetent. O no és un escàndol que les grans corporacions infringeixin la legislació amb completa impunitat? I on eren els escarafalls i les apel·lacions a la tradició quan es va aprovar aquesta llei el 2007 i el reglament que la desenvolupava el 2010? Passa com amb la polèmica del vet de l'Ajuntament de Barcelona a una foto d'un torero borni destinada a publicitar la mostra del Word Press Photo. L'escàndol és el vet? No ho hauria de ser simplement que, l'exerceixi o no, l'Ajuntament –també en una publicitat dels del WPP, que més que els de Trias en deuen saber, de fotos!– es reservi el dret a vet? No protestem quan s'aproven normes que no ens agraden però sí quan (o si) s'apliquen, un signe dels temps.
Els escarafalls, dels quals confio que surti una ILP per canviar la llei, és clar, duen, a més, incrustades palades d'infecció sentimental: tot de periodistes i/o analistes recordant la infantesa feliç passada a la graderia, a la falda del pare, ritus de pas inevitable en la forja del culer i inevitable baula, es veu, en la seva educació intel·lectual i sentimental. Em pregunto si recorden si als 8 anys, a partir dels quals ja sí, tocava pagar, van deixar d'anar al camp tot d'una i van donar per acabada la infantesa. I també si mai no van anar de petits al cine o al teatre, on, si no ets nen de teta o poc més, de pagar, pagues. Com al zoo, on potser hi ha més animals però també menys insults que a la graderia del Camp Nou, i que només és gratis fins als tres anys sense que ningú s'hagi estripat la camisa. Em pregunto si són conscients que la majoria de culers, grans i petits, no van mai, o quasi mai, al Camp Nou, que el vici és car. I com s'expliquen que segueixi havent-hi nens del Madrid, si per entrar al Bernabéu han de passar per caixa. No, el contorsionisme no és una exclusiva de la directiva del Barça.