Els Giants de Nova York van fatal en la lliga, i la depressió s'ha apoderat de la gran ciutat. Una gran ciutat que ho és pràcticament en tot però que, curiosament, no ho és des del punt de vista esportiu.

És veritat que els Yankees en beisbol i els Giants en futbol americà són noms emblemàtics de l'esport als Estats Units. Però no estan passant dies brillants –el darrer títol dels Yankees és del 2009, i pel que fa als Giants van proporcionar a la ciutat el darrer esclat d'alegria amb la Super Bowl del 2011, però després han caigut en un pou que ningú no sap explicar. No n'encerten ni una.

Pel que fa a la resta dels equips professionals de la ciutat, però, la cosa és simplement un desastre. Depriment.

Els Knicks de bàsquet deu fer com ara quaranta anys que no guanyen res ni interessen a ningú. Els famosos, que els aporten glamur, van al pavelló més a veure els equips que vénen de visita que no els locals. Els Mets de beisbol ni recorden la darrera vegada que van guanyar res. I els Jets de futbol americà van guanyar la darrera Super Bowl en la dècada dels seixanta del segle passat, que és com dir quan encara el futbol només s'escoltava per la ràdio. Els dos equips d'hoquei sobre gel de la ciutat, Rangers i Islanders, l'Stanley Cup l'han vist com qui diu en la tele, sempre aixecada en braços d'altres equips. I tampoc els Red Bulls de futbol europeu, això que en diuen soccer allà, triomfen. Malgrat Thierry Henry i malgrat haver aconseguit un notable ressò popular.

Supose que simplement no es pot tenir tot. I ni essent una de les ciutats més destacades del món, per no dir la més destacada, pots pretendre guanyar en tot i a tots. Supose que per això diuen que aprendre a perdre és un dels ensenyaments fonamentals de l'esport...