Tinc un amic que, amb un abonament traspassat d'un amic seu, va dur el seu primer fill al Camp Nou durant dues o tres temporades, fins que el nen va fer set anys. No sempre, és clar, perquè a vegades els horaris no eren infantils. També per altres motius que no explicarem. En tot cas, ell a vegades em comentava les reaccions del seu fill, com ara quan, acostumada la criatura a la festa futbolística que se celebrava cada dos per tres a l'estadi en les primeres temporades de Guardiola com a entrenador, va observar que sentia una mena de por en un partit en què el Madrid de Mourinho va estar a punt de capgirar d'una eliminatòria de copa en un mal partit (o potser va ser l'enemic el que va fer un bon partit) del Barça que; tot i això, guanyava 2-0 al final de la primera part. Va acabar, però, empatant a 2 i demanant l'hora: un altre gol del Madrid sentenciava el Barça. Aquell dia el nen va aprendre que el Barça podia perdre. I en algun altre moment, que potser ja va viure a casa seva davant la televisió perquè el pare ja no podia entrar al camp, va aprendre que el Barça també perd. Res d'extraordinari. De fet, no vull parlar del procés d'aprenentatge de la derrota, que en el cas dels menuts barcelonistes encara s'ha de completar, encara que la pallissa del Bayern de Munic sigui una lliçó contundent. Menys, però, del que hauria de ser, perquè la derrota implacable, severíssima, s'ha volgut relativitzar, com si tot s'expliqués per l'absència de Messi i la fragilitat de Tito Vilanova.

En fi, evidentment, del que vull parlar és del tema barcelonista de la setmana compensant l'absència de material per a la informació i l'opinió (si bé hi ha en joc el retorn de Messi i sobretot del capità Puyol després de set mesos de recuperació) propiciada pel parèntesi de lliga i Champions amb motiu dels partits de classificació per al mundial que se celebrarà al Brasil. En aquest parèntesi, com és sabut, la directiva del Barça ha anunciat que, aplicant la normativa de la Generalitat vigent des de l'any 2007 i concebuda per motius de seguretat, no podran entrar més menors sense entrada, cosa que, concretant-ho, suposa que al Camp Nou no hi haurà més nens de menys de set anys (que tampoc no eren tots els menors!) asseguts a la falda dels pares o de les mares, o dels avis o les àvies, o dels oncles o les tietes, o dels germans o les germanes, o dels que hi vulguin afegir. Jo sé que el meu amic el tenia a la falda i que ja procurava per la seguretat del seu fill. Aquells que defensen l'aplicació de la normativa sostenen que, encara que cadascú tingui cura de la criatura respectiva, els perills de la sobreocupació són evidents i que se'n poden derivar problemes que no depenen de l'atenció particular. Certament, però, quan es reuneix tanta gent en un lloc, sempre hi poden haver problemes i no hi deixaran de ser perquè no hi vagin les criatures de menys de set anys sense entrada. Reconeguem, però, que amb els nens a la falda hi pot haver sobreocupació i que, si passa algun desastre, encara pot ser més gros. El que passa és que aquesta mesura de la directiva arriba després d'altres decisions que fan pensar que hi ha una excessiva voluntat de recaptar diners. Que els nens paguen, encara que tinguin menys de set anys, a tots els altres camps de futbol? I què? Aquesta era una tradició blaugrana i era prou bonica. Que, insisteixen, hi ha la normativa? S'hauria de pensar per què s'aplica ara, set anys després d'entrar en vigor, sense que n'hi hagi prou amb l'argument que no s'ha fet abans amb la consciència que la mesura és impopular. La decisió arriba després d'altres de molt discutibles pel que tenen d'avaricioses, com ara aquella que, trencant també amb una tradició molt bonica, ha fet que la samarreta del Barça dugui publicitat pagada. Pagada, a més, per fundacions i empreses del país que ja sabem. Són decisions que, encara que vulguin justificar-se amb el fet que el club necessita ingressos per costejar-se, mouen a la sospita sobre els interessos particulars que hi pot haver en joc. I, perquè no en tinc prou coneixement, no em poso amb els negocis que diuen que hi ha amb les entrades de segona mà, provinents en bona part de les que alliberen els socis, dels quals, em diuen, cada dia n'hi ha menys a l'estadi.