Un exemple per a petits i grans

El Barça de Tata Mar­tino s'ha que­dat sense poder tren­car el rècord de nou victòries con­se­cu­ti­ves en l'inici de la lliga, que ostenta el Madrid. No va poder pas­sar de l'empat a El Sadar en un par­tit tra­vat que ni el recurs de Messi a última hora va des­en­ca­llar. El virus FIFA aquesta vegada ha fet forat. Espor­ti­va­ment, la llarga atu­rada pels par­tits de les selec­ci­ons s'ha sal­dat amb la pèrdua dels dos pri­mers punts de la tem­po­rada. Ins­ti­tu­ci­o­nal­ment, en absència de fut­bol, s'ha produït l'enèsima crisi set­ma­nal. Bé, aquesta, la de la pro­hi­bició de l'accés al Camp Nou als menors de set anys si no tenen una entrada, pro­ba­ble­ment serà de més llarga durada que les que ens havien tin­gut entre­tin­guts fins ara.

Si fem cas de l'opinió publi­cada, sem­bla­ria que la decisió de la junta direc­tiva és la més impo­pu­lar que s'hagi pres en els últims anys, per no dir en tota la història del club. Indub­ta­ble­ment, és la que ha pro­vo­cat una reacció més viru­lenta de totes les que ha pres l'equip de San­dro Rosell. Mai una decisió tan car­re­gada de sen­tit comú, de seny i de prudència, havia gene­rat una con­tes­tació tan vis­ce­ral. Regu­lar l'entrada dels infants a l'estadi en els dies de par­tit no és només neces­sari, sinó impres­cin­di­ble. Ho dicta la llei, ho exi­geix qual­se­vol pla de segu­re­tat i hi obliga el sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat. Perquè, doncs, la mesura ha gene­rat tanta ani­mad­versió?

L'argu­ment que és un cop de puny a una tra­dició secu­lar és ina­pel·lable des d'un punt de vista històric i cri­da­ner des del ves­sant emo­ci­o­nal, però no resis­ti­ria al més mínim inci­dent que es produís i si un nen en resultés afec­tat. Molts dels que aixe­quen la ban­dera de club fami­liar com un dels atri­buts que el fan dife­rent de la resta, no neguen que cal tro­bar una fórmula per regu­lar la situ­ació. Cauen, en el fons, en la mateixa con­tra­dicció que el mateix San­dro Rosell quan va dir que ell era el pri­mer que estava en con­tra de la decisió. Les for­mes i els temps en què la direc­tiva ho ha fet públic –tard i mala­ment– han con­tribuït a encen­dre el ves­per, però em fa la impressió que si, com es reclama des de mol­tes tri­bu­nes, se n'hagués infor­mat abans a l'assem­blea de socis i s'hagués tras­lla­dat la decisió a l'opinió pública amb les solu­ci­ons que ara busca una comissió d'experts, no s'hau­ria evi­tat l'enre­nou. Que tre­ba­lli, doncs, amb cele­ri­tat aquesta comissió i que pro­posi les solu­ci­ons que busca, que altres clubs n'han tro­bat i, que se sàpiga, no s'han que­dat sense plan­ter de joves afi­ci­o­nats.

Men­tre les busca, que ningú no des­carti una nova cam­pa­nya a favor del covat pla B arran de la falta de gol a Pam­plona. Si torna la crisi del davan­ter cen­tre clàssic de segon ordre per resol­dre par­tits com els d'ahir, que no ama­gui la gran notícia de la jor­nada: el retorn de Puyol després de set mesos de cal­vari. Un exem­ple per a petits i grans.