El Barça de Tata Martino s'ha quedat sense poder trencar el rècord de nou victòries consecutives en l'inici de la lliga, que ostenta el Madrid. No va poder passar de l'empat a El Sadar en un partit travat que ni el recurs de Messi a última hora va desencallar. El virus FIFA aquesta vegada ha fet forat. Esportivament, la llarga aturada pels partits de les seleccions s'ha saldat amb la pèrdua dels dos primers punts de la temporada. Institucionalment, en absència de futbol, s'ha produït l'enèsima crisi setmanal. Bé, aquesta, la de la prohibició de l'accés al Camp Nou als menors de set anys si no tenen una entrada, probablement serà de més llarga durada que les que ens havien tingut entretinguts fins ara.

Si fem cas de l'opinió publicada, semblaria que la decisió de la junta directiva és la més impopular que s'hagi pres en els últims anys, per no dir en tota la història del club. Indubtablement, és la que ha provocat una reacció més virulenta de totes les que ha pres l'equip de Sandro Rosell. Mai una decisió tan carregada de sentit comú, de seny i de prudència, havia generat una contestació tan visceral. Regular l'entrada dels infants a l'estadi en els dies de partit no és només necessari, sinó imprescindible. Ho dicta la llei, ho exigeix qualsevol pla de seguretat i hi obliga el sentit de la responsabilitat. Perquè, doncs, la mesura ha generat tanta animadversió?

L'argument que és un cop de puny a una tradició secular és inapel·lable des d'un punt de vista històric i cridaner des del vessant emocional, però no resistiria al més mínim incident que es produís i si un nen en resultés afectat. Molts dels que aixequen la bandera de club familiar com un dels atributs que el fan diferent de la resta, no neguen que cal trobar una fórmula per regular la situació. Cauen, en el fons, en la mateixa contradicció que el mateix Sandro Rosell quan va dir que ell era el primer que estava en contra de la decisió. Les formes i els temps en què la directiva ho ha fet públic –tard i malament– han contribuït a encendre el vesper, però em fa la impressió que si, com es reclama des de moltes tribunes, se n'hagués informat abans a l'assemblea de socis i s'hagués traslladat la decisió a l'opinió pública amb les solucions que ara busca una comissió d'experts, no s'hauria evitat l'enrenou. Que treballi, doncs, amb celeritat aquesta comissió i que proposi les solucions que busca, que altres clubs n'han trobat i, que se sàpiga, no s'han quedat sense planter de joves aficionats.

Mentre les busca, que ningú no descarti una nova campanya a favor del covat pla B arran de la falta de gol a Pamplona. Si torna la crisi del davanter centre clàssic de segon ordre per resoldre partits com els d'ahir, que no amagui la gran notícia de la jornada: el retorn de Puyol després de set mesos de calvari. Un exemple per a petits i grans.