Hi ha hagut tantes contradiccions en les dues primeres jornades de l'OK Lliga que fer teories fiables de futur basades en el present obliga a assumir molts riscos. De les poques que s'aguanten, però, és afirmar que el Liceo ha pagat un peatge brutal per les lesions i sancions i que en el context de la competició, en què generalment lluiten pel títol dos o tres conjunts en el millor del casos, deixar-se 5 punts dels 6 possibles en només dos partits és i segurament serà una hipoteca brutal. Remuntable, això sí, però brutal. I més quan el Barça sembla enguany un equip més inabastable. La lesió del capo Jordi Bargalló i de Lucas Ordóñez i la sanció de dos partits de Josep Lamas, per haver-la vessat innecessàriament en la supercopa fotent un cop d'estic a un jugador del Reus, han deixat el campió malferit en quinze dies i tampoc no li van permetre lluitar per la supercopa. Josep Lamas va jugar dissabte contra el Voltregà perquè li van donar la suspensió cautelar mentre el comitè d'apel·lació determini si li treu el segon partit de sanció, però perdre els dos millors jugadors d'un equip que té una plantilla més curta que el curs passat, ha estat una llosa. Això, sense treure mèrit al Voltregà, que va ser capaç d'igualar un 5-2 i que fa camí per repetir la gran temporada del curs passat en què es va evitar el final de temporada clàssic d'angoixa. Els de Sant Hipòlit han sumat un punt en el seu Tourmalet contra el Barça i el Liceo. Ja veurem quants equips són capaços d'obtenir almenys un punt contra aquests dos grans rivals quan els gallecs recuperin lesionats. L'anècdota és que al Liceo li van donar dissabte el trofeu de campió de la lliga anterior.

El Noia s'ho va menjar tot (1-11) en el debut a Vilanova i dissabte, en canvi, va cedir un empat a casa contra l'Igualada. El Calafell va fer un inici decebedor contra el Vendrell (1-6) i ahir va ser capaç de guanyar a Lloret –pocs s'ho esperaven–, una gran alegria per als de Pere Varias. El Vic ha mostrat fins ara certa debilitat. Malgrat que va derrotar el Liceo en la primera jornada, ho va fer amb penes i treballs contra un equip ple de suplents. Dimarts passat va cedir els punts al Vendrell (3-1). També cal destacar el bon resultat del Vilanova, amb una derrota molt digna a Lleida (6-4). Després d'encaixar onze gols en el debut, no és mal resultat en el marc d'un equip cridat a ser candidat al descens i que ha de mirar de tancar millor al darrere si no vol ser la reedició del Monjos de fa dues temporades, que va acabar descendit i molt golejat. El Reus, per la seva banda, ha complert fins ara les expectatives i igual que el Barça i el Vendrell s'ha postulat com un aspirant amb dos triomfs i bones sensacions.

Sembla obvi que els vendrellencs que, no ho oblidem, estan en fase d'acoblament –es nota molt–no tenen el potencial del curs passat, però han fet un equip competitiu que en la lliga pot estar a dalt. Contra el Benfica, en l'anada de la copa Continental jugada dissabte al pavelló penedesenc, però, la categoria del rival, el campió d'Europa, es va imposar i els locals es van ofuscar. Trabal va fer un partidàs sota els pals en el seu debut amb el club de Lisboa, i Marc Coy, l'altre català, va constatar de nou que és un jugador d'alt nivell. Té una capacitat increïble per desmarcar-se, és ràpid i amb un bon cacau de fora. Però està en un gran equip i ha de seguir les jerarquies i aprofitar els minuts que li toquen. A Calafell era amo i senyor i va ser pitxitxi de l'OK Lliga. Ara, ha sabut digerir perfectament el seu canvi de rol. I això també és una virtut dels grans jugadors.