La humilitat al futbol de base
L'aperitiu del Milan-Barça va ser un recital dels juvenils de Jordi Vinyals a la Youth League (2-6), en el seu partit contra el planter rossonero. De fet, sortint de la feina escoltava unes declaracions del mandatari blaugrana, Sandro Rosell, al vestidor, just després d'acabar el matx, en què convidava els futurs cracs blaugrana a viure aquest moment dolç amb humilitat. Deia el president que vestir la samarreta del Barça pot suposar que, en alguns moments, algú es pensi que és més del que realment és. I, aquí, ho tinc clar, començaria el seu declivi com a futbolista.
La realitat, de fet, dóna la raó a Rosell i el planter del Barça està ple d'exemples de joves plens de talent que, per un motiu o altre, han acabat jugant a segona B o a tercera –sense desmerèixer, però, aquestes categories–. El cert, però, és que el somni de jugar al primer equip és al pensament de tots, però només uns quants privilegiats hi podran arribar i, fins i tot, potser no seran els més màgics del planter. Seran, això sí, dels més treballadors. M'agafo a la cita que l'amic Ricard Pruna em va dir el dia que debutava, un servidor, cobrint una concentració del primer equip del Barça a El Montanyà, quan encara estudiava a la facultat: “La humilitat és la base del triomf.”
Sense marxar de la ciutat comtal, dilluns vam viure un altre moment emotiu, en què l'essència de l'esport va lluir amb llum pròpia. El bateig oficial de la ciutat esportiva de l'Espanyol, dedicada al gran capità Dani Jarque, va tornar a elevar una figura que –ara mirant-s'ho des del més enllà– és emblema per als joves periquitos que busquen (i somien) debutar a Cornellà-el Prat. De fet, Dani Sánchez Llibre explicava, després de l'acte i davant dels micròfons dels periodistes, que, en una de les últimes converses que va tenir amb Jarque, aquest li va posar un contracte en blanc per acabar jubilant-se a l'Espanyol.
Avui vivim envoltats d'un star system esportiu que, en alguna ocasió, té més èxit per l'excentricisme que pel seu valor real sobre el camp; però és bo apel·lar a l'essència d'aquest esport per adonar-nos del valor formatiu del futbol de base i, sobretot, convertir-lo en una fàbrica d'herois que toquin de peus a terra.