No és el mateix utilitzar el contraatac per fer el 2-0 al Real Madrid, que plantejar el clàssic al contraatac. No és el mateix tenir Song al camp i Iniesta a la banqueta en el minut 1 que tenir-lo l'última mitja hora quan has perdut el mig del camp. No és el mateix fer un canvi tàctic puntual que t'ajudi a guanyar un partit concret que renunciar al teu estil. No és el mateix ser capaç de defensar-te quan t'hi obliguen, que ser defensiu. No és el mateix posar un rajolinet de conyac a la cassola que emborratxar-te amb el rostit. El Barça de Guardiola, el millor de la història fins ara, ens va acostar més que mai a l'ideal culer del futbol, però sempre hi ha hagut pragmatisme, adaptació a la realitat pròpia, a la del rival o a les circumstàncies, perquè els ideals són metafísica i la realitat és física i fins i tot humana. I ara mateix la realitat és que el Barça de Guardiola és quatre anys més vell (que no vol dir vell), que els rivals tenen més estudiat i més a l'abast que fa quatre anys anul·lar algunes de les seves virtuts i que Messi no pot acumular més influència en el joc de l'equip. En un dels seus vídeos publicitaris per al Banc de Sabadell, Guardiola deia: “Ens estan esperant en aquest costat! Treu-la enrere i busca l'altre costat.” Doncs això mateix. El més intel·ligent per al Barça en aquest moment és fer una passa enrere per poder fer-ne dues endavant. Recuperar eines i recursos abans aparcats (pressió alta, atac ràpid, xut llunyà, contraatac...) per ser més versàtil, més imprevisible i, en definitiva, més competitiu. Potenciar alternatives a l'omnipotència de Messi (Neymar + Alexis = 9 gols i 9 assistències) i a l'elaboració excelsa de Xavi i Iniesta (Cesc). Aquest és el full de ruta en què es mou Martino. Lògic, ambiciós i gens traïdor. Una altra cosa és la interpretació en cada partit. Al clàssic, per exemple, fer una passa enrere amb 1-0 per no regalar espais i obligar el Madrid a fer el que no sap fer era oportú, però tancar-se davant de l'àrea i regalar literalment la pilota va ser excessiu, temerari i, no cal dir-ho, millorable.