Ahir hi havia indignació en els diaris esportius que s'editen a Madrid pel que ells consideraven dues ofenses al futbol espanyol: la burla que l'impresentable president de la FIFA, Josep Blatter, va fer de Cristiano Ronaldo en un acte a Oxford i l'absència de l'entrenador de l'Atlético de Madrid, Diego Simeone, en la llista de deu candidats a millor entrenador de l'any 2013. Tant el Marca com l'As treien foc pels queixals –més pel tema de CR7 que pel de Simeone, que el Madrid sempre és el Madrid– i només els alleugeria una mica que Diego Costa hagués fet oficial que preferia jugar amb el país on s'ha fet futbolista d'elit, Espanya, que amb el país on va néixer i va començar a donar puntades de peu a una pilota, el Brasil.

Blatter té un historial de malifetes, arbitrarietats i sortides de to que a ningú que el conegui l'ha de sorprendre que fes de mal imitador de Chiquito de la Calzada i es mofés de Cristiano Ronaldo. Només cal llegir el llibre d'Andrew Jennings Tarjeta roja (Ediciones la Tempestad, 2006) per saber qui és el personatge. El Madrid s'ha indignat amb Blatter i el seu entorn ha trobat ara l'explicació a les quatre Pilotes d'Or seguides de Messi: és el favorit de Blatter. Que el dirigent suís sigui soci d'honor i tingui la insígnia d'or i brillants del Real Madrid des del novembre del 2006 sembla que no tingui importància. A més de responsables del comitè de competició de la federació espanyola, el Madrid també té entre els seus socis el president de la FIFA. Tot normal, fins que els fa emprenyar.

La segona indignació era per l'absència de Diego Simeone en la llista de candidats a millor entrenador. Simeone, campió de la copa 2013 contra el Madrid de Mourinho –que sí que és en la llista–, és el gran oblidat, segons ells. I l'entrenador de l'equip que va superar Mourinho i Simeone en la lliga? Quin equip va ser el campió de la lliga que dieu que és la millor del món, nois? Qui el dirigia, aquest equip? Ja l'heu oblidat? L'entrenador del Barça dels 100 punts era Tito Vilanova, un tècnic català, debutant, malauradament retirat abans d'hora i que tampoc és en la llista de candidats a millor entrenador del 2013. Ja intuïem que per vosaltres Tito Vilanova només era aquell segon entrenador de Guardiola que va posar un ull en un dit del vostre Déu fins fa quatre dies, José Mourinho. Ara ho sabem.

I Diego Costa? El brasiler ha triat Espanya. Que faci el que vulgui, en té tot el dret. Des que dimarts a la nit va fer saber la seva decisió, s'ha convertit en un heroi per a tots aquells que insulten i quasi demanen la deportació per als esportistes catalans que gosen dir que, en l'hipotètic cas que ho poguessin fer, ells triaren Catalunya i no Espanya. Espanya continua sent una unidad de destino en lo universal. A Espanya s'hi pot estar, s'hi pot demanar entrar –si ets una elit, si no...–, però de cap de les maneres se'n pot sortir. Diego Costa pot decidir. Milions de catalans, no.