El determinisme de Sergio Ramos
Al final de l'últim partit entre el Barça i el Madrid, en sentir les declaracions de Sergio Ramos, em va fer l'efecte que el coratjós defensa havia après feia poc el sentit de la paraula determinante, i que, agradant-li potser fins i tot la sonoritat, havia decidit incorporar-la al seu vocabulari. Bé, dedueixo que un dels sentits, aquell segons el qual quelcom determina, de manera que és causa o motiu d'un fet, d'una cosa o d'una acció. És determinante, doncs, allò que determina que siguin d'una manera un fet, una cosa, una acció o el que sigui. En aquest cas, el fet o la cosa (o, més concretament, el resultat) és que el Barça havia guanyat i que, a parer de Sergio Ramos, això havia estat determinat per l'àrbitre (no va esmentar el nom d'Alberto Undiano Mallenco, l'amic de Casillas) perquè no va xiular dos penals, que, evidentment, considerava indiscutibles, a favor del Real Madrid. L'àrbitre, doncs, havia estat determinant. També hauria pogut dir que la decisió arbitral de no xiular-los havia estat decisiva, però va preferir dir determinante.
No sé si –posem el cas recent– Sergio Ramos creu que l'àrbitre del partit entre l'Elx i el Madrid va ser determinante en xiular en el temps afegit un penal a favor del seu equip en una jugada en què hi va intervenir el gran Pepe fent algun cop de colze. I, en el cas que també ho consideri determinante, si li sembla tan malament (de fet, tan injust) com que Undiano Mallenco no xiulés dos possibles penals (mà d'Adriano caient a prop de la línia de gol, empenta de Mascherano a Cristiano quan aquest es desmarcava a l'àrea barcelonista) a favor del Madrid. Suposo que el gran Sergio no devia considerar tan determinante que Pepe trepitgés el peu de Cesc a l'àrea del Madrid i que l'àrbitre no xiulés res. I tampoc que Undiano Mallenco tornés a ser molt condescendent amb el mateix Ramos i que li perdonés una targeta groga que, pel fet que després li'n va ensenyar una, hauria determinat l'expulsió de l'impetuós defensa. O potser no ho hagués estat perquè, si li hagués tret abans una targeta, aquesta decisió potser hauria estat determinant per no treure-li després. Però, en fi, no sé si Sergio Ramos es considera un jugador determinante, però no hauria estat determinant, en relació amb el resultat o almenys el desenvolupament del partit, el fet que hagués estat expulsat? No va ser determinant que no l'expulsés? Pel que fa al partit d'ahir del Madrid contra el Rayo, que encara no s'ha disputat quan escric aquest article, no haurà estat determinant el fet que el comitè de competició no es reunís divendres (feien festa per Tots Sants) i que, per tant, Ramos hagi pogut jugar, tot i que ha acumulat les cinc targetes grogues que suposen un partit de suspensió? En fi, el que vull assenyalar és que, malgrat que el mot determinant apel·la a alguna cosa que sembla objectivament inqüestionable, és interessadament subjectiva la consideració del que és o no és determinant. I també que hi ha tants fets i circumstàncies que es poden considerar determinants que posen en dubte que precisament hi hagi res determinant. Almenys en un partit de futbol i, sobretot, de manera absoluta.
Potser la cosa acaba sent per un cúmul d'elements determinants o, per contra, atzarosos. O, en fi, potser el que és determinant és l'atzar. Un dubte que tinc és si Sergio Ramos creu en el determinisme, que és una mena de doctrina que sosté que qualsevol esdeveniment físic està causalment determinat per la relació causa-conseqüència. En tot cas, aquesta cadena pot estar constantment alterada per fets determinants que no sempre són previsibles. En la ment de Sergio Ramos (i em sembla que en la de molts madridistes) se suposa que qualsevol penal no xiulat en un partit contra el Barça és un gol que s'ha escapat. No sé per què donen per fet que, en el cas que hagués estat xiulat, el penal hauria acabat amb gol. Un penal transformat hauria estat determinant. Però també ho ha hauria estat un penal fallat. I, juntament amb aquests elements determinants, molts d'altres que configuren la certa indeterminació de tot plegat.