Es queixava amargament l'entrenador del Barça que cada setmana havia de bregar amb una crisi, sense adonar-se que de vegades, si és que es pot anomenar crisi a les coses que aquest any passen a can Can Barça, aquestes, o bé les provoca ell mateix o bé la directiva blaugrana.

La darrera ha estat aquesta nova peformance abans del derbi del president blaugrana buscant fantasmes amb la frase: “Els que diuen que el Barça juga malament és perquè no volen que ens vagi bé. Forma part del circ.” Quin mal gust tornar als fantasmes del passat. No només ho sol practicar aquest president, sinó que l'anterior de tant en tant també ho feia i el d'abans, imitant el promotor d'aquest tipus de plors, que no és un altre que Josep Lluís Núñez, per a qui un barcelonista és aquell que sempre està arrenglerat al costat de la institució, en l'alegria i en l'infortuni.

Amb aquestes paraules, Rosell desnaturalitza la sempre interessant crítica, assenyalant aquells que gosen tenir un punt diferent a l'oficial, pretenent posar-los en evidència davant el barcelonisme i motivant que els estómacs agraïts surtin amb els seus editorials, columnes i veritats absolutes fent la vista grossa a fets que, com el mal joc del Barça, sent un fet constatable, potser mereixen alguna cosa més que no només aplaudir el resultat.

No és el primer cop que a Rosell l'ataca el pitjor del nuñisme, que prou va patir el Barça i els mitjans de comunicació, amb caceres de bruixes per no anar alguns d'aquests en la direcció que exigia el club.

Els mitjans, els crítics i analistes no inventen coses quan miren un partit del Barça, i apostaria que no estan gaire lluny del parer de la majoria de barcelonistes quan veient un partit, per exemple el derbi de divendres –i no ha estat l'únic des que va començar el nou projecte–, consensuen que ha estat un nyap. La crítica actual no va més enllà de posar en evidència una manera diferent de com el Barça està abordant esportivament el curs.

Deu passar, potser, que a Rosell se li escalfa la sang perquè com a mal pensat deu creure que la crítica traspua alguna cosa més: “Critiquen el Tata que és com criticar-me a mi”, deu malpensar el president del Barça.

Durant la vida del Barça, hi ha hagut força cops que a la gent blaugrana no li ha agradat el futbol del seu equip, fins i tot guanyant i sent campions de lliga. Això no està renyit amb el fet que els usuaris del barcelonisme no celebrin els triomfs ni els títols. I ara torna a passar una cosa semblant: hi ha força barcelonistes als quals no agrada aquesta manera de jugar, malgrat que n'aplaudeixen els triomfs.

Tot indica que Rosell, en la seva primera i veritable aposta esportiva, que ja no és heretada, no vol que res pertorbi el Tata i per això a la mínima crítica ja es posa el ganivet a la boca, encara que el barcelonisme hagi escoltat del seu entrenador coses com aquestes: “Si guanyem, no em preocupa el joc. L'única cosa que hem de garantir és guanyar el parit.” Doncs res, llavors que els resultats l'acompanyin, senyor Martino, i el bon futbol ja l'esperarem, si és que arriba.