Cent dies més
La setmana passada es van complir cent dies de l'arribada de Gerardo Martino a la banqueta blaugrana. És moment de fer un primer balanç de la tasca que està fent el tècnic argentí, tot i que donades les circumstàncies i els fets que van provocar el seu fitxatge es necessitaran cent dies més perquè la nota i l'opinió siguin més exactes i justes, sobretot si tenim en compte que Martino, per molts partits del Barça que hagués vist des de l'Argentina, procedeix d'un altre futbol i encara s'està adaptant, en tots els sentits, a tot el que representa un club tan gran com el Barça, capaç de generar crisis setmanals, com ell mateix va dir.
Martino es mereix després d'aquests primers cent dies una nota alta. Si mirem només els resultats que ha aconseguit el Barça, campió de la supercopa, amb dues victòries i un empat en la Champions i onze triomfs i només un empat en la lliga, amb victòries en el clàssic i el derbi, la nota podria ser un excel·lent, un 9. Si analitzem no només els resultats i fem una ullada també al joc de l'equip, la nota hauria de baixar una mica, del 9 al 8.
Bons resultats al marge, Martino ha aconseguit també coses positives en aquests cent primers dies de feina. Ha imposat una política de rotacions que està funcionant i que hauria de fer que els jugadors arribin en perfectes condicions físiques als mesos de febrer, març i abril, quan es decidiran els títols. Tot el contrari del que va passar el curs passat, quan els millors futbolistes del Barça van arribar fosos a aquest tram i el Bayern de Munic els va passar per sobre de manera insultant en les semifinals de la lliga de campions. En la política de rotacions ha inclòs també Leo Messi, que ha acceptat que ell també pot descansar per poder arribar millor a final de temporada. Martino, a més, ha recuperat Alexis Sánchez, que està vivint el seu millor moment des que va arribar al Camp Nou i ha tret també el millor de Cesc Fàbregas.
Hi ha altres coses, però, que encara no ha aconseguit Martino. L'argentí, quan va arribar, va explicar que tocaria poques coses i que intentaria recuperar tot allò que es feia amb Pep Guardiola i s'havia deixat de fer l'any passat. Parlava sobretot de la pressió en camp contrari, que va començar a recuperar-se en els primers partits però que ha anat minvant. Sobretot perquè Mesi no està al cent per cent i, com deia Guardiola, l'argentí és clau en la pressió perquè si ell pressiona, ho farà fins i tot l'últim aleví del club. També ha de solucionar, Martino, la pèrdua de control del partit que ha tingut el Barça moltes vegades. Com a Mestalla, després del 0-3; en la segona part del clàssic i a Vigo, en la primera, per posar només tres exemples. El control es perd perquè Xavi i Iniesta, dos interiors clarament de posició, intervenen menys en el joc. A Martino li agrada que un dels interiors es desordeni. Cesc és idoni, però ni Xavi ni Iniesta se senten còmodes en els partits d'anada i tornada. Aspecte que cal solucionar, com també que hauria de donar una mica més de protagonisme als joves. Aquests són els deures que té l'argentí per als propers cent dies. De si els soluciona o no dependrà la nota següent.