Posar en valor el tennis de taula
Aquesta setmana, el tennis de taula ha estat notícia en alguns fòrums esportius del Principat. No tant per una gesta d'un equip català, que també podria ser; sinó perquè el palista de Sant Cugat del Vallès, Josep Antón, ha destacat en un concurs internacional de trick shots [cop truc], organitzat per la federació internacional i la marca Stiga. Gràcies als vídeos, de cops realment espectaculars i que s'han pogut veure i votar per Youtube, Antón ha estat entrevistat per diverses cadenes de televisió i ha pogut tenir els seus minuts en alguns programes de referència de la nit radiofònica.
La gesta de Josep Antón no pot quedar en una simple curiositat. Els clubs de tennis de taula catalans, la majoria pendents que no els marxin patrocinadors per la crisi i havent d'assumir, resignadament, que en altres territoris (Múrcia) aquest esport és referent per a les administracions (i per això hi posen diners), no poden viure d'aquestes píndoles, massa aïllades, per atraure noves vies de finançament. Històricament, la televisió pública d'aquest país, així com també la premsa de proximitat, han tingut una clara sensibilitat pel tennis de taula. Però mediàticament encara falta molta feina per posar en valor aquest actiu i contribuir a treure aquest esport de la crisi: aquest any, només un club català ha pogut participar a Europa, el Borges, i la majoria han de compartir jugadors amb una entitat estrangera per garantir un sou digne als esportistes.
Comentava amb directius d'un club, fa uns dies, que la tasca no només recau en la premsa. Per això, els clubs han de tenir una clara voluntat de treballar la comunicació amb el seu entorn: han de ser proactius quan és hora de vendre els seus èxits. És una tasca compartida, per tots. Però trobar la manera de revalorar el tennis de taula és, també, recuperar una part important de la història de l'esport a Catalunya. De treballar per un esport que ha estat aixecat des de la base social, amb penes i treballs; que ha patit com mai la crisi econòmica i el dopatge financer d'algunes administracions autonòmiques d'altres territoris.