Gerard Deulofeu va jugar el cap de setmana passat 27 minuts en l'Everton-Tottenham (0-0) de la desena jornada de la Premier League. Una estoneta que enguany es pot considerar com un tresor per al qual s'ha considerat com l'última gran perla sorgida del planter blaugrana. I és que per al jove davanter de Riudarenes la cessió a l'Everton no està sent fins ara gens senzilla pel que fa a oportunitats. Amb prou feina acumula 75 minuts jugats en la lliga anglesa, més un parell d'aparicions més en les primeres eliminatòries de la Cup. Precisament va ser en una d'aquestes eliminatòries, contra el Stevenage, de la tercera divisió anglesa, quan va aconseguir el que fins ara és el seu únic gol amb la samarreta toffee. Però tampoc es pot exigir gaire més amb un bagatge tan limitat.

A hores d'ara, la situació permet preguntar-se si l'elecció de l'Everton va ser l'encertada o bé si li hauria estat més convenient un dels altres candidats a aconseguir els seus serveis durant aquesta temporada per foguejar-se en l'elit. És a dir, un equip més modest, però també més propici a l'hora de sumar minuts amb regularitat en una lliga important, que és precisament el que, segons els entesos, necessita una promesa de 19 anys per consolidar-se en una realitat i el primer argument per impulsar la cessió.

En aquest sentit, la primera part de curs ha estat més productiva per a un altre jove valor blaugrana i company de Deulofeu al Barça B la temporada passada, Rafinha, que va anar cedit al Celta, empès també pels lligams familiars que l'uneixen a Vigo. El jove hispanobrasiler ha entrat des de l'inici en l'estructura de Luis Enrique i és un dels habituals en l'onze del Celta. Ho reflecteixen els 743 minuts que ja ha sumat i les vuit titularitats que ja acredita en tretze jornades de primera divisió. Unes dades que, a hores d'ara, són molt superiors a les que arriben des de Liverpool amb Deulofeu.

Tot i això, Deulofeu pot treure lliçons ben valuoses d'aquesta situació que li permetin ser més bon jugador. Ara se li ha presentat un repte que gairebé desconeixia en la seva curta però intensa trajectòria cap al futbol professional. Acostumat a ser el centre d'atenció i protagonista gairebé cada cap de setmana des del futbol formatiu blaugrana fins a arribar al filial, ara li toca picar pedra i lluitar per cada minut en un escenari allunyat del bressol blaugrana. Ha de tastar la duresa de la banqueta, que ja va ocupar en alguna ocasió puntual l'any passat amb Eusebio, però llavors sabent-se titular. Fora del camp també pot aprendre coses que l'han d'ajudar a ser més bon futbolista. Per començar, adonar-se de la dificultat que suposa obrir-se camí en el futbol d'elit, on sovint ser el més ràpid o el més tècnic no significa ser el millor. Hi ha altres virtuts que tenen més a veure amb la paciència i la capacitat de sacrifici que implica perseguir un objectiu. Analitzar i aprendre d'aquell company que pugna per la mateixa posició i saber interpretar què necessita l'equip i demostrar-ho en els minuts de joc que disputi. En definitiva, guanyar fam per obrir-se camí sense la distracció dels elogis i les portades amb el seu nom escrit. Una lliçó que pot ser la millor que s'emporti de l'Everton, més enllà de la creixent participació al camp que s'espera que tingui. De fet, no dubto que el tècnic català dels toffees, Robert Martínez, anirà enlairant la presència de Deulofeu a mesura que avanci la temporada. Perquè el potencial hi és, però cal cuinar-lo amb calma.