El govern espa­nyol, després d'un any llarg menys­te­nint el clam del poble català per deci­dir el seu futur, després d'haver igno­rat la base popu­lar del movi­ment i haver-lo atribuït poc menys que a un deliri messiànic del pre­si­dent Mas, per fi s'ha ado­nat que la cosa va de veres. M'ho fan pen­sar totes i cadas­cuna de les deci­si­ons que està pre­nent en els últims mesos. Fa un any, totes les represàlies ana­ven diri­gi­des a fer empre­nyar el pre­si­dent o el con­se­ller Mas-Colell, un signe inequívoc que no es pre­nien seri­o­sa­ment l'arrel popu­lar del movi­ment inde­pen­den­tista. No és que hagi min­vat, aquesta estratègia de des­gast als màxims repre­sen­tants ins­ti­tu­ci­o­nals cata­lans. La impo­sició que fos la vice­pre­si­denta Sáenz de San­ta­maría qui tanqués l'acte de Foment, o el vet que fos el pre­si­dent Mas qui fes la salu­tació de ben­vin­guda als par­ti­ci­pants en el Fòrum de la Medi­terrània, el mes pas­sat, són els exem­ples més recents.

No han dei­xat ni dei­xa­ran de tocar el vora­viu, però últi­ma­ment han diver­si­fi­cat l'estratègia. Cons­ci­ents que el sobi­ra­nisme té una amplíssima llista d'adhe­si­ons, les pri­o­ri­tats són ara fur­gar i divi­dir aquest vast grup que està per la inde­pendència o, si no hi està, com a mínim és afí a CiU o ERC. Per això esca­ti­men un munt de mili­ons del fons de liqui­di­tat. Per pagar els proveïdors des de Madrid –els que els con­vin­gui, és clar–, pre­su­mir-ne i, amb un cinisme davant el qual costa man­te­nir les for­mes i la sere­ni­tat, tenir la barra d'exi­gir a la Gene­ra­li­tat que afirmi públi­ca­ment que els proveïdors cobren gràcies a Madrid, com va fer ahir el... (qua­li­fi­queu-lo vosal­tres) minis­tre Mon­toro.

Se suposa que el col·lec­tiu de far­macèutics és pro­per a CiU, i d'aquí tot el que els està pas­sant. Però l'esport català, i la seva màxima repre­sen­tació com són les fede­ra­ci­ons, s'ha mos­trat inequívoca­ment com­promès amb el sobi­ra­nisme. Per això volen impo­sar la llicència única –expe­dida, per des­comp­tat, per la fede­ració espa­nyola cor­res­po­nent– pas­sant per sobre de la llei de l'esport i del mateix Esta­tut. Per cobrar les quo­tes i, a imatge del que fan Mon­toro i De Guin­dos amb Mas-Colell, trans­fe­rir la quan­ti­tat que vul­guin (sem­pre poca) i quan vul­guin (sem­pre tard) a les fede­ra­ci­o­nes autonómicas. Per tenir-les esca­nya­des i colla­des. Perquè facin bon­dat i s'obli­din de les ocur­ren­cias inde­pen­den­tis­tes. No crec que amb aquesta mesura puguin fer un dany irre­pa­ra­ble perquè la majo­ria de l'esport que es prac­tica a Cata­lu­nya no tras­passa les fron­te­res del Prin­ci­pat i, per tant, la llicència espa­nyola no hi pinta res. Però per si de cas, i com ja han entès els far­macèutics que ahir es mani­fes­ta­ven davant la dele­gació del govern de l'Estat i no a la plaça de Sant Jaume, em per­meto recor­dar als pre­si­dents de fede­ració, als clubs, als espor­tis­tes i a tot el sec­tor en gene­ral, que jus­ta­ment el que vol el PP és que es girin con­tra el govern català. I aquesta és una trampa en què cap català hau­ria de caure. Als governs se'ls ha d'exi­gir sem­pre eficiència, però men­tre el de l'Estat sigui un ene­mic decla­rat que la democràcia parli a Cata­lu­nya, qual­se­vol altra qüestió ha de ser secundària.