Fer venir aigua a la boca

Estava a punt de titu­lar aquest escrit “Bíceps femo­ral esquerre”, ja que tan gran ha estat la reper­cussió mediàtica d'aquesta part del cos de Lio­nel Messi. Cal lamen­tar la lesió, però el Barça està per damunt de les incidències i, sabent que estarà com a mínim dos mesos sense poder jugar, no hi ha més remei que mirar enda­vant i seguir. I per fer-ho hem de ser també rea­lis­tes amb l'equip. Ho dic perquè diu­menge pas­sat quan es jugava el Betis-Barça no vaig poder con­nec­tar amb una ràdio fins a la mitja part. Els comen­ta­ris­tes es pre­gun­ta­ven, com a greu pro­blema, si el joc del Barça havia estat pre­de­ter­mi­nat per una anàlisi de l'entre­na­dor del joc del Betis, que era d'atac i, per tant, calia bus­car les estratègies per superar-lo, o bé si el con­tra­a­tac i jugar en llarg era un recurs que havien adop­tat a causa del desen­vo­lu­pa­ment del par­tit. El to era fúnebre i vaig pen­sar que el Barça per­dia o, en el millor dels casos, empa­tava però es temia pel resul­tat final. Comença la segona part i diuen que el resul­tat és de 0-2 a favor del Barça! Vaig veure, més tard i en dife­rit, el par­tir sen­cer. Pot­ser perquè ja sabia el resul­tat, vaig gau­dir de valent. El pri­mer gol de com­bi­nació Song-Cesc-Ney­mar, extra­or­di­nari; el segon, de Pedro, espa­ter­rant i, en la segona part, els dos gols de Cesc, sublims. El pri­mer, amb la pas­sada d'Ini­esta a Mon­toya amb una cessió al davan­ter, i el segon, amb una cen­trada inu­su­al­ment exacta d'Alves. La lluita con­tra el Betis, l'agi­li­tat de Song, que no entretén cap pilota, l'actu­ació de Bar­tra i el domini de l'àrea de Valdés em van enllu­er­nar. I aquí es des­cab­de­lla l'argu­ment que jus­ti­fica el títol de l'arti­cle: pot­ser el Barça té tanta qua­li­tat indi­vi­dual que pot gua­nyar de qual­se­vol manera: amb rondo, amb pos­sessió acla­pa­ra­dora, amb atac des­fer­mat i amb con­tra­a­tac. He sen­tit decla­ra­ci­ons i he pre­gun­tat a algun dels entre­na­dors modes­tos, que bata­llen per des­bas­tar algun juga­dor massa ele­men­tal o per convèncer que cal pri­o­rit­zar més el joc o el sis­tema que no pas el lluïment indi­vi­dual, si es veu­rien en cor d'entre­nar el Barça. Miren cap al cel i els fa venir aigua a la boca.” El que és difícil és gua­nyar amb les nos­tres plan­ti­lles. Ara, amb els juga­dors que té el Barça...!” Aquesta devia ser també la sen­sació de Gerardo Mar­tino quan el van cri­dar. Campió amb el seu Newell's, selec­ci­o­na­dor del Para­guai i que com ell mateix ha dit, deia als seus juga­dors que havien de ser un intent d'imi­tació del joc del Barça. Ara, que veu fac­ti­ble anar gua­nyant, al·lucina amb els comen­ta­ris nega­tius quan l'equip ha estat fins ara imba­tut. Ha tin­gut, però, l'habi­li­tat de fer-se seu el ves­ti­dor i de sor­tir-se'n molt bé en les rodes de premsa. Un tècnic s'ha de fer res­pec­tar sigui per pres­tigi, perquè ha estat bon juga­dor o perquè encerta la manera de ges­ti­o­nar l'equip. Si bé una certa aurèola envol­tava Mar­tino, aju­dada per la con­fiança que li van demos­trar des del pre­si­dent fins al direc­tor espor­tiu, no hi ha dubte que se n'ha sor­tit per la seva habi­li­tat a inte­grar-se en un equip en marxa.

En un altre ordre, el pano­rama de la lliga és opti­mista i pot anar a més. El nom­bre de bons juga­dors va aug­men­tant en tots els equips. Els super­cracs com Ronaldo, Messi, Bale, Ney­mar i pot­ser Diego Costa són pocs, però, en canvi, de bons juga­dors n'hi ha molts: Gri­ez­man, Gio­vanni, Cani, Raki­tic i Muni­ain. Hi ha més que pro­me­ses, com Vadi­llo, Iborra, Moreno, Koke, El-Arabi, Iñigo Martínez, Key­lor Navas i Xume­tra (quin ren­di­ment estant tra­ient a aquest pas­sa­dor!) i encara hi podria afe­gir Jona, del Jaén. Tot això anirà equi­li­brant la com­pe­tició i encara cal incor­po­rar una altra dada per a l'opti­misme: hi ha molts equips modes­tos, com subrat­llava Rexach, que en algun moment havien estat equips més rudes i ara inten­ten fer un bon fut­bol com el Rayo, el Celta, l'Elx i el Betis.