Dir que el rei va despullat
Ara es veu que ja és oficial. Messi té descuidats hàbits fonamentals com la bona nutrició, causa, entre d'altres, que es torni a lesionar tant. Ja es pot dir, per fi, que Messi va errar del tot l'estiu passat, idoni per descansar pel buit de competició però que l'argentí va omplir amb una gira planetària de costellades entre amics. Ho va fer desobeint consells, que no li cal escoltar a qui, a més de ser el millor, és també qui mana a can Barça, on els seus desitjos són ordres. I també es pot dir que Martino no és l'entrenador que gosa substituir Messi, a diferència de Guardiola i Vilanova, sinó qui s'ha posat al servei de la dosificació que, ara sí, vol el jugador, amb resultat pèssim si es tractava de preservar-se de lesions però, segurament, òptim de cara a arribar pletòric al mundial. No és que dir res de tot això fos pecat abans de dilluns, però elevat el club a l'altar d'un fals paradís d'on s'expulsa la crítica, advertir que alguna cosa no gira rodona activa de seguida la guàrdia pretoriana, que titlla de malintencionat el fet de constatar que un pont està esquerdat abans que hi hagi caigut ningú. Va creixent la llista de situacions en què una mirada enrere permet dir que no desafinaven les veus que dissentien del discurs de flors i violes. Però així com és legítim que el club tapi problemes amb cortines o que els jugadors diguin avui que han corregit allò que ahir deien que anava sobre rodes, no ho és gens que des de fora ens avinguem al mateix joc no trepitjant cap ull de poll, emparant més del que caldria les tesis políticament correctes i vestint de dimoni les veus que, dissentint-ne, poden ser tan honestes com la del nen que cridava que el rei anava despullat entre la gentada que n'aclamava l'inexistent vestit nou, que de tan bonic que els deien que era, només els ases no sabrien veure. Bon periodista, el nen del conte. Deia el que veia en el moment que succeïa. Avui, ser tan clar el faria sospitós. Per més que els fets li donessin la raó.
