És un dels problemes de la globalització, dels nous sistemes de comunicació, de les xarxes socials. Passa qualsevol cosa a una punta del món i ho saben a l'hemisferi oposat. De vegades amb més sentit que d'altres, les modes s'imposen amb una rapidesa inhabitual fins ara. I no corre només la brama, les imatges també es transmeten a la velocitat de la llum. Així les coses, com volíeu que plantegés el seleccionador d'Hondures l'enfrontament contra el sempre envejable Brasil? Quina és ara l'estrella més mediàtica i potent de la canarinha? A qui calia aturar de totes totes la matinada de diumenge si no volien acabar amb un set que, sigui dit de passada, van rebre igualment? Neymar. Ell era l'home a marcar. I com ho havien de fer? Quin era el referent? Com ho intenten en la lliga de les estrelles que en aquelles latituds té més predicament? Només havien d'agafar vídeos dels partits del Barça, l'últim contra el Betis, per exemple, però els altres també, per arribar a una conclusió: només el poden aturar amb patacades. I ho van fer de valent. Aquest és el model que toca seguir. I després, només cal esperar que la permissivitat de l'àrbitre faci la resta i Neymar acabarà lesionat, canviat per l'entrenador o, qualsevol dia, expulsat per regirar-se cap al contrari. I el criticaran.