La selecció i la marca Catalunya
Ja tenim data per a una nova costellada de la selecció catalana de futbol: 30 de desembre, a Montjuïc i contra Cap Verd –lloc 42 en el rànquing FIFA–. Des que es va conèixer la notícia, qui més qui menys ha donat la seva opinió envers un esdeveniment que ja no té el glamur del passat, quan el Brasil o l'Argentina ens van visitar. Per una banda, és evident que en un context de debat sobre el dret a decidir, quan hi ha sectors del país que volem manifestar la nostra catalanitat i raó de ser urbi et orbi, un partit de la selecció sempre és un bon escenari per exhibir estelades. Però, també és cert que des de l'any 2009 –amb la visita de l'albiceleste– no hi ha tornat a haver un rival de nivell perquè els diaris del món prestin una atenció seriosa a aquest partit: Hondures, Tunísia, Nigèria i Cap Verd. Segur que és difícil trobar rival, que la diplomàcia espanyola –a cop de realpolitik– no ajuda gens, però no es pot pretendre fer gaire soroll amb aquests rivals. Per altra banda, l'esport català comença a tenir moments –més enllà del partit nadalenc de la selecció– que sí que generen presència mediàtica de veritat. No fa pas gaire, hem vist com tres pilots del país es coronaven campions del món i, enguany, el Barça juga amb una segona samarreta quadribarrada que ha fet furor entre els aficionats, i no només els locals. El problema, però, és si estem prou alerta d'explotar aquestes oportunitats. Perquè si a Márquez no li haguessin entaforat ipso facto la rojigualda, ell hagués preferit fer la volta d'honor amb una senyera o una estelada; perquè potser no hem estat prou astuts a explicar (a fora) per què la segona samarreta del Barça és com la senyera –i n'hem tingut prou de saber que ha estat la samarreta del Barça més venuda de tots els temps (els diners, per sobre de tot)–. L'esport és un vector bàsic de la marca Catalunya. I, com a tal, sobrepassa el debat simplista de si Catalunya ha de continuar jugant aquestes costellades. Però, també és cert que el sobiranisme vol espais per expressar-se multitudinàriament, i un partit de la selecció és un escenari més d'aquest conjunt d'esdeveniments en què els independentistes hem de fer sentir la nostra veu.