El gran valor que no poden perdre els premis és la credibilitat en el sistema de selecció d'aspirants i en l'elecció del guanyador. Ja poden tenir el jurat més prestigiós amb els membres més selectes, que si el grup d'aspirants fa riure o el procediment fa pudor, el premi es devalua sense remei. Mireu, si no, el que passa per ser el súmmum dels premis esportius, el Príncep d'Astúries. De caràcter oficialment internacional, fa riure que el rebés Fernando Alonso el 2005 per haver guanyat un títol de F-1 quan Michael Schumacher en tenia set. El kàiser no el va rebre fins al 2007. En canvi, la coherència s'esfuma quan Rafa Nadal té el guardó des del 2008, any en què Roger Federer estava en el punt àlgid de la seva carrera i el superava àmpliament per palmarès.

Aquest és un premi devaluat perquè, per categoria que tingui el jurat –i en podríem parlar– fa tot l'efecte que és un premi polític, pensat per enlairar els esportistes i els valors de l'espanyolitat i, sobretot, que es concedeix pensant sempre en si el guardonat el vindrà a recollir o no.

En el futbol, la Bota d'Or és un premi que mai no perdrà el prestigi. Aquí no hi ha jurat. Qui marca més gols, és el guanyador. En canvi, pel que fa a la Pilota d'Or, estem assistint a una maniobra tan pestilent que acabarà necessàriament podrint-lo. France Football, que és qui es va inventar el premi, està sent devorada per la FIFA, que a més d'allargar el termini de votacions –quina casualitat, ara que Messi no pot jugar i que Cristiano Ronaldo acaba de classificar Portugal per al mundial amb tres gols– més enllà del que estava establert amb el pretext que havia rebut poques votacions –una prova més del crèdit que va perdent el premi–, permet canviar el sentit del vot a qui ja l'havia formulat. Diguem-ho alt i clar: això és una indecència. Directament, una tupinada. Això és com si convoquem un referèndum d'independència el 14 de setembre del 2014, recomptem, surt que no i allarguem la votació un dia més per anar a buidar les residències d'avis amb autocars i els traiem a passeig fins al col·legi electoral proveïts de la papereta adequada.

No siguem ingenus. Aquesta Pilota d'Or l'ha de guanyar Cristiano Ronaldo per la via civil o per la criminal. I la guanyarà. L'episodi Chiquito de la Calzada de Joseph Blatter imitant el portuguès a Oxford no va quedar tancat amb les disculpes del president de la FIFA. Ni amb les piulades d'elogi de dimarts al vespre. La pau quedarà segellada quan Cristiano rebi el premi de mans de l'inefable dirigent suís i es faci la foto per la qual ha maldat durant quatre anys. I, com que és un egòlatra obsessiu i narcisista, no s'adonarà que està recollint un premi que fa tanta pudor com els valors que exhibeix impúdicament cada vegada que gesticula, que somica o que s'estima en públic després d'haver marcat un gol. Tant se val amb quina samarreta, a ell li és igual.