Chris Horner, guanyador de la Vuelta, no té equip i ja ha rebaixat una tercera part el seu cartell. L'Euskaltel fa un ERO per acomiadar els set ciclistes que tenien contracte, hi ha equips que ofereixen un màxim salarial de 750 euros i catalans amb nivell i experiència professional acreditada (Airan Fernández i Jordi Simon) que s'entrenen cada dia més de cinc hores sense tenir res signat pel 2014. I ahir, Ismael Ventura (primer del rànquing català de BTT) feia oficial que fitxava per un equip andalús. Ciclisme. Pels esports col·lectius... Ai. Llegia fa setmanes en aquest diari –no me'n miro cap més– l'article d'un company que advertia del perill per al futbol amateur. Deia que en el club degà del futbol català havien marxat molts jugadors perquè no cobraven allò que havien pactat a principi de temporada. I ahir, el secretari tècnic d'aquell club a l'estiu – també va marxar– apareixia a doble pàgina en les tres edicions d'El 9; en un exercici que establia similituds entre el lideratge del Llagostera al grup 3 de la segona B i el Bordils a la divisió d'honor plata. També hi havia un entrenador de l'Olot de patinatge artístic, campió del món a Taipei (finançat amb micromecenatge).

Aquesta setmana conveníem amb el capità del Bordils, en una entrevista, que una de les claus de la bona dinàmica de l'equip era l'amateurisme. Juguen per allò que l'imaginari col·lectiu anomena amor a l'art. I reconeixia que s'estimen l'esport que fan. Avui juguen prop de Còrdova a les 6 de la tarda. Marxen al matí per agafar un vol de baix cost Barcelona - Sevilla, i ser a Palma del Río a les 4. I Pau Campos no disposa d'un dels extrems titulars perquè ha trobat una feina que l'ocupa els dissabtes al matí. Ara, segur que molts professionals pagarien per ser a la pista del Blanc-i-verd l'últim minut de cada partit. Però hi ha coses que no es paguen amb diners. Professional, tots sabem la primera professió de la humanitat... Llarga vida a l'esport amateur. I al futbol, és clar.