Diu la FIFA, en la seua pàgina web, aquesta setmana mateix, que ha decidit fer servir un esprai perquè l'àrbitre marque en el camp de futbol la posició dels jugadors, quan això siga necessari. Les lligues argentina i brasilera fa anys que ho fan. Quan hi ha una falta amb barrera, l'àrbitre s'acosta lleugerament al terra i pinta la ratlla amb un esprai degradable, que fa que als pocs minuts el que s'ha pintat desaparegui sol.

La FIFA, després de fer tot de proves, ha decidit usar l'esprai en el campionat del món de clubs, que aquest any faran al Marroc, com a prova definitiva. Si va bé, aleshores, proposen usar-lo ja en el mundial que es farà al Brasil aquest estiu.

A mi em sembla una bona idea. És irritant aquella propensió dels jugadors de la defensa a guanyar un pam de terreny, jugant-se la més estúpida de les targetes grogues. En les proves que la UEFA ha fet en categories inferiors, diuen que la ratlla al terra és molt eficaç, tallant de soca-rel la incòmoda dansa del pam. Ja ho veurem. Veurem si això resulta en tota una final del mundial, per exemple.

Final que, tal com va, serà molt diferent de les anteriors. Amb cinc àrbitres, amb la porteria electrònica per a evitar gols fantasma i ara amb l'esprai dissoluble, la final del Brasil 2014 esdevindrà la més tecnificada de la història. I vés a saber si encara no n'inventaran alguna de nova, en els pocs mesos que queden ja.

Tot siga, en qualsevol cas, per la racionalitat del joc. Perquè és francament decebedor que un esport que mou tanta passió arreu del món i tants diners com el futbol acabe depenent del bon ull d'un senyor o de l'apreciació geomètrica en temps real d'un altre. Hi ha qui defensa que els errors arbitrals són part del joc del futbol, però a mi em semblen més una rèmora del passat que una altra cosa.