Deixem-ho córrer
Minut 25 de la segona meitat, Nyom troba una autopista, dubta, s'endinsa a l'àrea i perd la clara oportunitat de col·locar el 2-1 per als deu del Granada. Contracop immediat, assistència fàcil de Neymar i Alexis situa el 3-0. Res, un sospir. Deixem-ho córrer, doncs, ajornem el debat del bon joc fins a final de temporada, oblidem la dèria per l'estètica i centrem-nos en la pura efectivitat. 4-0 d'un Barça difícil de reconèixer contra aquest aparador de mercenaris de l'Udinese que, per abandonar, fins i tot ha deixat de banda la característica samarreta de franges, maleït màrqueting que juga amb la identitat de tothom, poderosos i modestos.
Ara que estem tan pendents de la història recent, vèiem protagonistes del passat a la llotja com Suárez, Krankl o Fusté potser per coincidir que el futur passa per Sergi Roberto, Bartra i Adama i el present roent aconsella girar full, deixar-ho córrer. Abandonem el debat, oblidem-nos de donar tombs a la polèmica que no porta enlloc.
Entre baixes, desgasts, evolucions de model i la mà de Martino des de la sala de màquines, aquí raja el que raja, sintetitzable en un 4-0 de manual, 14 partits invicte i 42 gols a favor, ahir reforçats per un porter suplent que va ser Zamora i no juga, malgrat malparlin les llengües viperines, per ser amic de Messi. Amb aquests números per bandera, qualsevol s'hi posa, a continuar debatent el sexe dels àngels, la nostàlgia evident per aquell estil meravellós que ara sembla desaparegut del mapa, oblidat pels mateixos protagonistes, abans disposats al més excel·lent estilisme en el ring i avui dedicats al knock-out de pura pegada.
Fins que arribi la primavera, quan realment comprovem si aquest equip és competitiu contra l'elit europea, arxivem el xivarri que tant ens distreia i lliurem-nos al rèdit que dóna aquesta destresa, aquesta manera de ventilar tràmits sense sentir-se gaire pressionats, sense gent davant que els pugui plantejar dubtes i els exigeixi traure les reserves de talent i qualitat. Falten els que falten, Neymar encara té llarg camí a recórrer, els joves garanteixen relleu malgrat que ens entossudim en noms de lluny i traspassos cars i el temps, l'avaluació, la crítica, tot plegat, s'haurà de suspendre una llarga temporada mentre continuïn victòria rere victòria, despatxant la feina com en un matí de rutina a l'oficina.
No ens divertim tant veient-los, però tampoc diverteix ja donar tombs a primmirades qüestions d'estil que no porten enlloc. Al final, serà veritat que haurem de posar notes després dels exàmens finals. Aleshores revisarem èxits i el grau de fidelitat a una personalitat que avui sembla mig dissimulada per diverses raons. Esperem amb paciència. Debats? Ja sobren, ja cansen. Avui, tot és guanyar. I prou.