El par­tit con­tra el Gra­nada al Camp Nou va ser el pri­mer en què els socis mati­ners van veure la ins­cripció “Qatar Airways” al gol nord. El nom del fla­mant patro­ci­na­dor blau­grana al cos­tat del “Més que un club”, que segueix allà. El patro­cini de Qatar Airways, con­ti­nu­ació natu­ral del de Qatar Foun­da­tion, ha por­tat molta cua. Les crítiques esgri­mien que Qatar era una dic­ta­dura que dis­cri­mi­nava, entre d'altres, dones i homo­se­xu­als. Vaja, el que se sap a pri­mer cop d'ull. Els favo­ra­bles a l'acord la pre­sen­ta­ven com una fun­dació edu­ca­tiva i quasi huma­nitària. De l'acord de patro­cini se n'han sabut després més coses, com si la poca trans­parència del patro­ci­na­dor s'enco­manés. “A Qatar tot està rela­ci­o­nat, sigui l'Estat o la Qatar Foun­da­tion, els Al Thani –la família de l'emir que governa– són dar­rere tot.” Ho diu el peri­o­dista Món San­romà en el lli­bre Qatar. El país més ric del món (Edi­ci­ons de 1984). Si és el més ric vol dir que pot com­prar-ho tot. San­romà va tre­ba­llar tres anys en una línia aèria a Qatar, s'ha docu­men­tat i sap de què parla.

La Qatar Foun­da­tion “per l'edu­cació, la ciència i el desen­vo­lu­pa­ment comu­ni­tari” capi­ta­neja tota cosa impor­tant que passi al país, com ara l'orga­nit­zació del mun­dial de fut­bol del 2022. Guar­di­ola va ser ambai­xa­dor de la can­di­da­tura de Qatar i va cobrar una xifra astronòmica, segons France Foot­ball. Però no es pen­sin que sóc anti­guar­di­o­lista. Explica el lli­bre que Rosell va tenir una empresa de màrque­ting que, abans de ser pre­si­dent, va estar al dar­rere de molts esde­ve­ni­ments espor­tius de Qatar i d'una acadèmia espor­tiva, cer­ca­pro­me­ses de tot l'Àfrica. Ara cre­uen que sóc anti-Barça? Cap pro­blema, Qatar és també pro­pi­e­tari del port espor­tiu Marina Port Tar­raco i va estar a punt de com­prar Spa­nair. Ah, que vaig con­tra Cata­lu­nya? No es pen­sin, l'emir de Qatar té excel·lents rela­ci­ons amb el rei Joan Car­les, i la can­di­da­tura qata­ri­ana al mun­dial, acu­sada de com­pra de vots, va rebre el suport espa­nyol. Hi ha molts esta­dis per cons­truir a Qatar... Ben mirat, una casa d'apos­tes sem­bla un negoci més clar.

El lli­bre de San­romà per­met enten­dre, també, les intri­ca­des rela­ci­ons del Barça i Cata­lu­nya amb un món glo­bal on tot es con­fon, la dic­ta­dura econòmica, la política... Qatar ha creat la influ­ent tele­visió del món àrab Al Jaze­era, Qatar té una de les pri­me­res com­pa­nyies aèries mun­di­als, Qatar ha mogut fils en el paper dels Ger­mans Musul­mans a les pri­ma­ve­res àrabs, Qatar apuja el sou dels fun­ci­o­na­ris i mili­tars (un 60% i un 120%, res­pec­ti­va­ment) per evi­tar cap revolta interna i l'endemà con­voca pseu­do­e­lec­ci­ons... Qatar ho com­pra tot, ho paga tot. Qatar inver­teix els seus mul­ti­mi­li­o­na­ris ingres­sos del petroli i el gas en “empre­ses estran­ge­res que li puguin asse­gu­rar bene­fi­cis a llarg ter­mini”, com ara Bar­clays, Iber­drola, Porsche, Har­rods, Valen­tino i el París Saint-Ger­main. I el Barça.