Aquest any, sí
amb tota la confiança de Martino, ho
té tot a favor perquè aquest sigui, per fi, el seu any
Quan Pep Guardiola i Tito Vilanova encara compartien la banqueta del Barça van demanar a la direcció esportiva i a la junta directiva del club que fessin un esforç per recuperar Cesc Fàbregas, a qui tots dos veien com un dels pilars del futur Barça, de l'equip posterior a aquell que ja ho havia guanyat tot. No sense dificultats, perquè Arsène Wenger ho va posar molt difícil per deixar marxar el capità del seu Arsenal, la directiva de Sandro Rosell va poder satisfer els desitjos dels seus tècnics i va fitxar Cesc per uns 40 milions d'euros, una quantitat que els aficionats del Barça sempre han tingut en compte quan han hagut de valorar el rendiment d'un futbolista que era blaugrana i va abandonar el club en etapa de formació.
Cesc va debutar guanyant la supercopa contra el Real Madrid i la seva aportació a l'equip en la primera meitat de la temporada va ser excel·lent. Va marcar en la final de la supercopa europea i també en la final del mundial de clubs contra el Santos. Ho va fer al Santiago Bernabéu (1-3) en una nova victòria de Guardiola al feu blanc. El d'Arenys es trobava còmode en el sistema dissenyat pel de Santpedor. Omplint el camp de migcampistes, sacrificant David Villa i fent coincidir Messi, Cesc, Xavi, Iniesta i Busquets al terreny de joc. Però el rendiment de Cesc va patir una gran davallada en l'última part de la temporada, quan el Barça es va quedar sense lliga i sense Champions. Cesc va reconèixer en una entrevista a aquest diari que possiblement l'havia perjudicat jugar tants partits, un fet al qual no estava acostumat a l'Arsenal, perquè per culpa de les lesions sempre havia de descansar un bon nombre de partits cada curs. Els números són prou eloqüents. Cesc va marcar nou gols en la primera volta en la lliga i cap en la segona. El rendiment de Cesc no va ser gaire diferent la temporada passada, ja sense Guardiola. El català va anar de bracet de l'equip. Va començar com un tro la temporada i va anar perdent pistonada en els últims mesos, quan l'equip va quedar tocat per la recaiguda de Tito Vilanova.
I ara estem en el tercer any del retorn de Cesc al Barça i amb un nou entrenador, Gerardo Martino. Fàbregas, tot i haver dit que sap que el seu nom no està al cap del tècnic quan ha de fer l'alineació d'un partit important, agrada molt a Martino. A l'argentí li agrada jugar amb un migcampista desordenat, amb arribada. I Cesc és el seu home. A més, el veu com a relleu de Messi a la posició de fals davanter centre. La confiança de l'entrenador l'ha recollit Fàbregas en forma de més que notable rendiment en els primers mesos de competició. Ha marcat sis gols en la lliga i un de decisiu a Glasgow en la Champions. I ha repartit nou assistències en la lliga. En l'últim partit jugat, contra el Granada, va continuar brillant. Amb un penal provocat, un altre de transformat i una passada de gol a Alexis.
Cesc ho té tot a favor perquè aquest sigui, per fi, el seu any. Li caldrà tenir en la segona part de la temporada la continuïtat que va perdre en cursos anteriors. Si la té, segur que estarà en les alineacions de Martino quan arribin els partits decisius.