Opinió

El davanter que ens fa jugar

No serà un finalitzador que viu en una illa rodejada de defenses, obsessionat amb el gol; deixarà sortir l'equip, assistirà els companys i arribarà
més ben posicionat a les rematades

El pas del futbol 7 al futbol 11 posa al descobert si el treball que s'ha fet amb els jugadors i les jugadores fins a aquell moment ha estat encarat a la millora i la formació dels esportistes. O si s'han anteposat altres objectius, com poden ser explotar unes capacitats individuals molt concretes d'alguns components de l'equip per obtenir els triomfs, renunciant a dotar dels màxims registres possibles tots els integrants del grup i oblidant la importància de despertar la curiositat, l'interès per entendre el joc, i crear hàbits tàctics profitosos. Hi ha infinitat d'exemples en què nois i noies que marquen diferències en futbol 7 gràcies a la seva potència de xut o la seva velocitat, i als quals no se'ls reforça en altres conceptes que tenen més fluixos, acaben desorientats, sense confiança ni recursos quan fan el salt al camp gran.

Per exemplificar-ho, podem triar, per exemple, la posició de davanter. Per les dimensions del camp de futbol 7 es produeixen molts cops escenaris com aquests: puntes que tenen tirada a jugar per tot arreu, expandint el seu radi d'acció desmesuradament, fabricant-se jugades tots sols; també hi ha els que xuten des de qualsevol lloc; o els que es queden a dalt, sense aportar cap treball defensiu i demanen les pilotes totes llargues. Totes aquestes actituds es poden veure reforçades per una abundància de gols i aquesta capacitat resolutiva és la que, moltes vegades, provoca lectures equivocades, tant per part del jugador (se sent reforçat perquè es decisiu en les victòries), com de l'entrenador (que pot tenir la temptació de viure i pensar a curt termini i deixar de banda el treball, lent, pacient, que doni fruits a la llarga) i també de l'entorn. Però, malgrat aquest context inhibidor, és important insistir, ja en el futbol 7, a fer veure la importància de mantenir la posició per fer de referència, de millorar els moviments tàctics (en funció del model de joc triat, dels moviments dels companys, de com s'ha plantejat el treball defensiu), d'oferir constantment línies de passada, de venir a rebre, jugar de cara i arribar a la rematada en una segona o tercera fase. Perquè si activem aquests registres, tindrem un punta que no se sentirà perdut en la immensitat del nou espai a què s'ha adaptar quan es converteix en infantil de primer any. Que afegirà a la seva potència i velocitat uns hàbits tàctics que li permetran desenvolupar-se sense confiar-ho tot al físic i també esdevenir clau en l'elaboració del joc d'atac del seu equip. No serà un finalitzador que viu en una illa rodejada de defenses, obsessionat amb el gol; farà jugar l'equip, assistirà els companys i arribarà més ben posicionat a les rematades.

Un davanter d'aquestes característiques augmenta les prestacions d'un grup i un exemple és Oliver Giroud, davanter del Arsenal, líder de la Premier. “Ell aguanta la pilota i permet que els altres jugadors entrin en joc. I, a més, fa gols. És el jugador més importat de l'Arsenal”, afirma d'ell el seu company d'equip, Jack Wilshere. La clau són uns fonaments sòlids i treballats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.