El davanter que ens fa jugar

El pas del fut­bol 7 al fut­bol 11 posa al des­co­bert si el tre­ball que s'ha fet amb els juga­dors i les juga­do­res fins a aquell moment ha estat enca­rat a la millora i la for­mació dels espor­tis­tes. O si s'han ante­po­sat altres objec­tius, com poden ser explo­tar unes capa­ci­tats indi­vi­du­als molt con­cre­tes d'alguns com­po­nents de l'equip per obte­nir els tri­omfs, renun­ci­ant a dotar dels màxims regis­tres pos­si­bles tots els inte­grants del grup i obli­dant la importància de des­per­tar la curi­o­si­tat, l'interès per enten­dre el joc, i crear hàbits tàctics pro­fi­to­sos. Hi ha infi­ni­tat d'exem­ples en què nois i noies que mar­quen diferències en fut­bol 7 gràcies a la seva potència de xut o la seva velo­ci­tat, i als quals no se'ls reforça en altres con­cep­tes que tenen més flui­xos, aca­ben deso­ri­en­tats, sense con­fiança ni recur­sos quan fan el salt al camp gran.

Per exem­pli­fi­car-ho, podem triar, per exem­ple, la posició de davan­ter. Per les dimen­si­ons del camp de fut­bol 7 es pro­du­ei­xen molts cops esce­na­ris com aquests: pun­tes que tenen tirada a jugar per tot arreu, expan­dint el seu radi d'acció des­me­su­ra­da­ment, fabri­cant-se juga­des tots sols; també hi ha els que xuten des de qual­se­vol lloc; o els que es que­den a dalt, sense apor­tar cap tre­ball defen­siu i dema­nen les pilo­tes totes llar­gues. Totes aques­tes acti­tuds es poden veure reforçades per una abundància de gols i aquesta capa­ci­tat reso­lu­tiva és la que, mol­tes vega­des, pro­voca lec­tu­res equi­vo­ca­des, tant per part del juga­dor (se sent reforçat perquè es deci­siu en les victòries), com de l'entre­na­dor (que pot tenir la temp­tació de viure i pen­sar a curt ter­mini i dei­xar de banda el tre­ball, lent, paci­ent, que doni fruits a la llarga) i també de l'entorn. Però, mal­grat aquest con­text inhi­bi­dor, és impor­tant insis­tir, ja en el fut­bol 7, a fer veure la importància de man­te­nir la posició per fer de referència, de millo­rar els movi­ments tàctics (en funció del model de joc triat, dels movi­ments dels com­panys, de com s'ha plan­te­jat el tre­ball defen­siu), d'ofe­rir cons­tant­ment línies de pas­sada, de venir a rebre, jugar de cara i arri­bar a la rema­tada en una segona o ter­cera fase. Perquè si acti­vem aquests regis­tres, tin­drem un punta que no se sen­tirà per­dut en la immen­si­tat del nou espai a què s'ha adap­tar quan es con­ver­teix en infan­til de pri­mer any. Que afe­girà a la seva potència i velo­ci­tat uns hàbits tàctics que li per­me­tran desen­vo­lu­par-se sense con­fiar-ho tot al físic i també esde­ve­nir clau en l'ela­bo­ració del joc d'atac del seu equip. No serà un fina­lit­za­dor que viu en una illa rode­jada de defen­ses, obses­si­o­nat amb el gol; farà jugar l'equip, assis­tirà els com­panys i arri­barà més ben posi­ci­o­nat a les rema­ta­des.

Un davan­ter d'aques­tes carac­terísti­ques aug­menta les pres­ta­ci­ons d'un grup i un exem­ple és Oli­ver Giroud, davan­ter del Arse­nal, líder de la Pre­mier. “Ell aguanta la pilota i per­met que els altres juga­dors entrin en joc. I, a més, fa gols. És el juga­dor més impor­tat de l'Arse­nal”, afirma d'ell el seu com­pany d'equip, Jack Wils­here. La clau són uns fona­ments sòlids i tre­ba­llats.