Posem aigua al vi. Una cosa és guanyar a Vallecas i una altra predicar que s'ha superat el mal moment i que tot són flors i violes. S'està exactament al mateix lloc que fa dues o tres setmanes. Es respira millor, això sí. Però en el proper partit, a l'Espanyol li pot passar que li xiulin un penal matiner, que li expulsin el porter i que després no tingui temps ni esma per refer el resultat del partit, com diumenge li va passar al Rayo Vallecano. És el futbol dels de baix, dels que s'han de jugar les garrofes cada setmana i en cada minut de partit. Agafis per on agafis aquest campionat, sempre vas a parar allà mateix. Deixem de costat els punts de la classificació i mirem els gols. Aquest cap de setmana els tres de dalt van golejar: quatre, set i cinc a zero. Ja n'acumulen 42, 38 i 40, respectivament. El quart classificat, el Vila-real, només n'ha marcat 24. Dels de la zona baixa només el superaria el Sevilla que n'ha fet 27, però n'hi han marcat 26. El setè classificat, el Getafe, té quatre gols negatius: 17 per 21. I l'Espanyol? Dos gols negatius; 17 per 19. El panorama és aquest i no cal capficar-s'hi parlant de crisi, fent anàlisis catastrofistes, demanant dimissions i tota la pesca. La realitat numèrica sempre s'acaba imposant. A la pràctica, tots els equips (i els clubs, menys els tres de dalt) estan allà mateix. Que estigui ben tranquil el president, Joan Collet, i que practiqui les giragonses que facin falta per quadrar els números, per intentar tenir una plantilla amb possibilitats de prometre el no-patiment, per no deixar morir d'inanició el planter i per treure el cap en el marasme informatiu. Però sobretot, sobretot que agafi un expert (si és que en queden) en llenguatge i comunicació. Només es tracta, com deia Josep Pla referent a l'escriptura, que li ensenyin a practicar allò de “subjecte, verb i predicat”. Amb en Dani va ser impossible!