Obra social i màrqueting
La donació de 24.000 dòlars (uns 18.000 euros) que ha fet Pau Gasol amb destí a les Filipines, assotades pel tifó Haiyan, ha generat rebombori. Hi ha qui ho aplaudeix i hi ha qui hi veu una manera de fer-se una campanya d'imatge fabulosa per quatre rals.
Pau Gasol cobrarà dels Lakers 19,3 milions de dòlars aquesta temporada, 14,5 milions d'euros. Una barbaritat. És el vuitè de la llista de més ben pagats que encapçala el seu company als Lakers Kobe Bryant, amb 30,4 (una barbaritat al quadrat). Podríem afegim-hi els ingressos per l'explotació dels seus drets d'imatge i els que tenim una nòmina ens marejaríem. Els 24.000 dòlars de donació representen un 0,00124% de la seva nòmina. Xavalla. Proporcionalment, és com si un assalariat que cobra 14 pagues de 1.500 euros cada any fes un donatiu de 26 euros a La marató de TV3, a Càritas o a l'ACNUR, amb la diferència que qui cobra 1.500 euros al mes i té hipoteca, parella a l'atur i dos fills no va gens sobrat per arribar a final de mes.
Sí, realment ha estat una grandíssima operació de màrqueting. I barata. Un 10 per als assessors d'imatge del pivot català.
Però no m'hi apunto. Si el donatiu de Pau Gasol és notícia no és tant perquè qui li manté el compte de Twitter ho va difondre, sinó perquè no tots els privilegiats que guanyen aquestes quantitats de diners fan obra social. Potser m'acusareu d'ingenu per empassar-me la campanya publicitària engegada per Pau Gasol. O d'ignorar que hi ha rics –no necessàriament esportistes– que destinen una part dels seus ingressos a ajuda social i que no ho publiciten. No us enganyeu, són una minoria ínfima.
Tornant a l'NBA, hi ha 60 jugadors que cobraran aquesta temporada 10 milions de dòlars o més. Suficients perquè la majoria de mortals visquéssim sense treballar, nosaltres i unes quantes generacions de la nostra família. Si tots 60 aportessin 24.000 dòlars recollirien gairebé un milió i mig. I aquesta ja és una quantitat molt seriosa. Per tant, prefereixo valorar el que Pau Gasol fa i contraposar-ho als que, amb capacitat econòmica per sostenir accions similars, no les fan. Que tampoc són tots, però sí la majoria. A més, Pau i el seu germà Marc van posar en marxa mesos enrere la Gasol Foundation, pensada per incidir en el foment de la vida sana entre els col·lectius més joves. Que recullen més en concepte d'imatge que el que s'hi gasten? Sí. I què? Tant de bo tots els que són com ells els imitessin. Globalment viuríem en un món amb més oportunitats per a tothom. Com a mínim, accions com aquestes denoten la convicció d'alguns privilegiats que és just que retornin al món una part del que el món els ha donat.
I el dia que algun d'ells faci costat a la reivindicació nacional del país que els va veure néixer –que algun haurà de ser el primer–, no es poden imaginar el bé que hauran fet a la causa. Això sí, com que ni són ni som ingenus, sabem que això sí que els acabarà costant calés.