Ja ho sé que no ho consideraran significatiu i, de fet, ni jo mateixa ho considero, però dos barcelonistes m'han dit recentment que ho tenen claríssim: “Messi se n'anirà del Barça i fitxarà pel París Saint-Germain.” Jo els vaig intentar replicar insinuant-los que potser són addictes als rumors, que es diuen moltes coses i que vés a saber qui ho està propagant. Un em va contestar enigmàticament que ja veuré com serà així (o potser em va dir que ja m'ho trobaré) i que aquest rumor no trigaria a convertir-se en notícia confirmada. En fi, jo sé que és un fatalista, però hi he perdut més d'una aposta sempre que ell ha optat per la derrota barcelonista. El cas és que l'altre em va argumentar que el traspàs tindria una lògica prou clara: Messi té un contracte amb la casa Adidas, però, com que el Barça està patrocinat per la nord-americana Nike, l'home no es pot exhibir gaire amb els equipaments de la marca esportiva que el paga. En conseqüència, per aprofitar més la imatge del jugador argentí, l'alemanya Adidas estaria disposada a pagar una part substanciosa dels 250 milions d'euros de la clàusula de rescissió perquè pogués fitxar-lo un dels equips poderosos que patrocina. Suposadament, i els rumors bé ho han posat en circulació, ja l'haurien temptat abans tres dimonis d'Adidas més: el Chelsea (no cal dir que amb Mourinho com a entrenador, i és així que la cosa tindria el seu morbo per tota la feina que ha fet el portuguès per posar en dubte que l'argentí fos el millor futbolista del món, que potser no ho és o, en tot cas, ho és a vegades, si és que un valor com aquest es pot arribar a mesurar absolutament a banda de les votacions i els premis que formen part del món mediàtic futbolístic), el Bayern de Munic (tampoc no cal dir que amb Pep Guardiola com a entrenador i, en aquest cas, també tindria el seu morbo que se l'endugués aquell que ens va abandonar i que és el seu gran avalador, aquell que va concebre el joc del Barça perquè Messi hi pogués desenvolupar totes les seves capacitats) i, buf, ni més ni menys que el Real Madrid, una possibilitat que volem imaginar remota, però que seria la culminació de totes les traïcions (potser més encara que la d'aquell Figo a qui se li va llançar un cap de porc al Camp Nou) i el triomf màxim del pèrfid Florentino Pérez en el seu afany col·leccionista d'estrelles futbolístiques. Un malson que, com dic, els barcelonistes no volem ni imaginar.

Tanmateix, per molt poderosos i ambiciosos que siguin aquests clubs i malgrat la hipotètica participació d'Adidas en el finançament del traspàs, els 250 milions d'euros de la clàusula de rescissió i la fitxa de Messi se'ls farien inabastables. Però, pel que sembla, aquest no és el cas del París Saint-Germain, propietat del xeic qatarià (és a dir del mateix país àrab que patrocina la samarreta del Barça) Al-Khelafi, que l'estiu passat va permetre's la fanfarronada de dir que si el Barça pagava la clàusula de Thiago Silva, ell pagaria la de Messi. Aquests multimilionaris àrabs no se n'estan, d'exhibir els seus diners i, passats els mesos, Al-Khelafi no ha dit que no pogués pagar la clàusula, sinó que no ho volia, perquè ni Messi val 250 milions d'euros (cosa que és certa i que val per a tot en aquest món capitalista en què els éssers i les coses, en tot cas, es mesuren pel seu preu en el mercat sense que això es correspongui amb el valor real, que, de fet, és immesurable) ni estava disposat a pagar-li la fitxa conseqüent, que, per enllaminir el jugador, seria notablement superior a la que actualment cobra al Barça, que ja és una barbaritat de calés. Ho farà amb l'ajuda de la multinacional Adidas? De fet, si li dóna la gana pagar per Messi, potser ni tan sols li cal.

No he fet més que escriure coses especulatives, i ja em perdonaran, perquè he caigut de ple en aquest món futbolístic de la rumorologia. Però la bogeria (i la immoralitat) dels diners en els clubs poderosos (dominats en bona part per especuladors) fa que tot sigui possible: fins i tot que un xeic àrab i una marca comercial paguin 250 milions d'euros per Messi. On verra.