Si la pre­dicció que va ver­ba­lit­zar dis­sabte l'entre­na­dor del Barça és fia­ble, al bar­ce­lo­nista li queda un camí sense sobre­salts, ja que no hi ha der­rota a la vista en els pro­pers dinou par­tits. “Sig­na­ria ara mateix per­dre només un par­tit dels pro­pers vint”, va des­a­fiar el Tata els pre­sents. Bé, doncs ja tenim aquí la der­rota (a San Mamés) i ara només queda un tra­jecte sense esti­ra­bots, tot desit­jant que no hi hagi gai­res empats.

Crida l'atenció com sovint un entre­na­dor del Barça, pot­ser arra­co­nat per la pressió, fa ser­vir una vàlvula d'esca­pa­ment alli­be­ra­dora per recla­mar una mica d'aire, tot dient que aquí no sem­pre es pot gua­nyar i que per­dre hau­ria de for­mar part de la nor­ma­li­tat espor­tiva. Bé, quan sig­nen aquests con­trac­tes fora de mer­cat, pot­ser hau­rien de comp­tar que la càrrega que hau­ran de supor­tar en matèria de pressió ja és això, que el seu afi­ci­o­nat no en vul­gui sen­tir a par­lar no només de der­ro­tes, sinó de no llui­tar per tots els títols en joc.

Un cop, Van Gaal, en la seva segona etapa i veient el que tenia al ves­ti­dor, va arri­bar a dir que ell no se sen­tia obli­gat a gua­nyar títols. En un esglaó infe­rior, Rexach va sen­ten­ciar que ell no tenia l'obli­gació de gua­nyar, i també en una con­ferència de premsa l'actual entre­na­dor del Barça va dei­xar caure que sig­nava una der­rota en vint par­tits.

Sense que ningú vegi fan­tas­mes on no n'hi ha, sem­bla que de vega­des l'entre­na­dor del Barça, de qual­se­vol època, posa l'equip a una altura molt més baixa de la que els afi­ci­o­nats cre­uen que es troba la ins­ti­tució.

On és aque­lla màxima que el grup és tan com­pe­ti­tiu que no li agrada per­dre ni en els entre­na­ments? Tot serà un excés de zel en l'anàlisi de les parau­les dels entre­na­dors, però no crec que hagin estat expres­sa­des acci­den­tal­ment. L'entre­na­dor del Barça sap, i tots nosal­tres també, que en una roda de premsa no es marca el resul­tat d'un par­tit per molt que es dibuixi un estat d'ànim efer­ves­cent, però és simp­tomàtic quan és al revés, quan entre­veu que la der­rota és pos­si­ble, perquè el que està envi­ant és un mis­satge d'alerta perquè ell està veient coses al ves­ti­dor que es poden inter­pre­tar com un dimissió en l'ànim de com­pe­tir.

Quan Guar­di­ola apa­rei­xia en una sala de premsa i deia que era impos­si­ble que el par­tit jugat l'hagues­sin per­dut, expli­cava que conei­xia de cap a peus el rival, els seus movi­ments, la seva estratègia i, també, que tenia al ves­ti­dor juga­dors que serien capaços d'inter­pre­tar a la per­fecció el que ell volia. La victòria, òbvi­a­ment, no se li resis­tia.

Cham­pi­ons i lli­gues al sarró, tro­feus menors i fit­xes mul­ti­mi­lionàries garan­ti­des, a més d'algun juga­dor en clara decadència, pot­ser han fet que si bé el Tata té bones idees, aques­tes siguin cada cop més difícils de plas­mar perquè el fet més impor­tant, que és que els fut­bo­lis­tes les exe­cu­tin, comença a ser un impos­si­ble per la man­dra de molts d'ells, als quals, començant per Piqué i seguint per Cesc, pot­ser els ani­ria bé una mica de ban­queta.