No s'han encès les alarmes, l'equip segueix líder, però la realitat és que el Barça ha perdut solidesa. La desfeta contra l'Ajax (2-0) i la de diumenge a Bilbao (1-0) han representat perdre el primer partit en cada competició. La primera sensació és que quan no surt l'equip titular, i hi ha més de tres absències, el rendiment baixa molt. A la porteria no s'ha notat, perquè Pinto està substituint magníficament el gran Víctor Valdés. A la defensa, la pèrdua dels laterals titulars, Alves i Alba, està limitant les pujades per les bandes. Montoya està complint, més per la dreta i Adriano va reaparèixer diumenge. Puyol està fluix i Bartra està jugant força bé. La coordinació entre els dos centrals no està ben greixada, de vegades surten tots dos i queda un buit, que va costar l'únic gol a San Mamés, on van jugar Mascherano i Piqué. El triangle dels centrals i el pivot (Busquets, Song) determinant per al Tata Martino, no acaba d'arreglar els problemes d'un mig del camp més tècnic que físic i no és té la pilota tant com abans. Els rivals que viuen del robatori de pilota al mig del camp, li fan mal. Tot això és degut al fet que ara ataquen més el Barça, fins al punt que en alguns partits el millor ha estat el porter. Tanmateix, l'equip, que comença ordenat, a mesura que passen els minuts i especialment si no ha marcat, genera espais perquè les línies es van separant. Dos dels tres gols rebuts en les dues derrotes han vingut per centrades rases de les bandes i rematades al punt de penal. Si hi ha massa distància entre línies, has de conduir, fer més tocs i córrer més, i això en un centre de camp més de toc que de físic, et pot passar factura. Al davant, estàvem acostumats, quan les coses es complicaven, a donar la pilota a Messi i ell sol solucionava el problema. La seva absència és irreemplaçable i per saber si Neymar pot fer el seu rol, primer hauria de jugar en aquesta posició, cosa que no ha fet. S'ha perdut aquella pressió intensa a dalt que anava tan bé a l'equip. Aquesta setmana no hi haurà lliga i sí copa, contra el Cartagena. Reflexionar, corregir i sobretot, anar tots units, és fonamental.