Amb més pena que glòria
La derrota a San Mamés, precedida del lamentable partit que es va jugar a Amsterdam, no fa altra cosa que evidenciar la feblesa del Barça. Amb les baixes de Messi, Alves, Valdés i Jordi Alba l'equip s'ha retratat.
No és un problema de joc bonic. De fet, a San Mamés van jugar un quart d'hora a meravella. Però fa temps que el joc de possessió i control del Barça ha perdut brillantor i sobretot eficàcia. El problema no és pas Tata Martino, ni de casualitat. Amb l'equip que té ha fet el major inici de lliga de la història. I l'equip que té és el mateix que el de fa un any, amb la incorporació de Neymar que malgrat el seu valor intrínsec com a jugador virtuós demostra cada dia més una preocupant falta de punteria. Si Neymar hagués aprofitat una de les clares ocasions que va tenir a San Mamés, el partit no s'hauria perdut. El mateix, amb matisos, podem dir d'Alexis i Cesc, que en cap cas són killers a l'àrea.
Fa uns mesos, tan sols uns mesos, el Bayern de Munic ens va passar literalment pel damunt. L'equip muniquès va certificar l'ocàs d'un bloc que, certament, ens ha donat els millors èxits de la història, però que ha envellit notablement i que s'ha debilitat com a conseqüència d'una política de fitxatges i de renovació fallida. I aquest, per cert, és un aspecte en què també va fracassar Guardiola estrepitosament. Ve de lluny. La política de baixes també ha estat horrorosa. Ens hem desprès de grans jugadors com Touré Yaya i Keita i, en canvi, hem renovat amb un xec en blanc Puyol, que cada dia que trepitja la gespa demostra que se li ha passat l'arròs. Per no parlar de Xavi, renovat fins al 2017 i molt lluny del seu millor registre. O el mateix Piqué, que no mereix ser titular en cap cas. A tot això afegim que Iniesta no resol cap partit i aporta ben poca cosa i que els joves de la plantilla són bons jugadors, però cap d'ells jugaria de titular al Bayern de Munic.
En aquest equip no s'han fet els deures. I la primera responsabilitat és de la presidència. Potser podrem guanyar la lliga si tornen a temps Messi i la resta de lesionats, però el que esdevé una utopia és tornar a regnar a Europa. Estem a anys llum d'equips com el Bayern i avui equips com el Milan, l'Ajax i el París Saint-Germain són capaços de posar-nos contra les cordes. Anem fent, justet, per a un equip que aspira a guanyar la lliga espanyola, però que a Europa passa amb més pena que glòria.