El Tour de Lance
No el vaig poder veure en directe, era a la consulta tractant-me de la lesió. I no vull explicar algun dels mètodes, amb agulla, per no aixecar més sospites de les que habitualment envolten qualsevol persona que decideixi fer esport més enllà de la partida de pàdel –o esport emergent de torn– dos cops per setmana per obrir gana. Ciclisme d'altura: Dopar-se per guanyar és el documental que va emetre Esport 3 dimecres al vespre i que va passar automàticament al primer lloc de la llista de pendents de veure que encapçalava –i encara ho fa– Kilian Jornet, el comptador de llacs. El vaig veure abans-d'ahir tan bon punt va sortir al servei a la carta. Res de nou, i a l'hemeroteca em remeto: en aquest mateix espai, el 19 de gener i després de la doble entrevista amb Oprah Winfrey ja em vaig definir en aquest tema. Lance Armstrong és el millor deia llavors. I no repetiré els arguments ni les comparacions amb altres disciplines. Ja me'n va haver de rebatre algun, i amb raó, el director d'opinió d'aquest diari. Una abraçada, Jordi. També a l'Albert.
Sí que aquesta revisió, global i atemporal –dubto que fos pel duel entre ell i Macca (Chris McCormack, múltiple campió a l'Ironman de Hawaii, la següent obsessió d'Armstrong)–, del cas m'ha apropat més encara a una altra referència cultural de més d'una generació: Il Padrino. Aquell domini absolut de la situació, des de les més altes esferes. El poder. Qui no voldria tenir-lo? El texà va sotmetre el pilot mitjançant el programa de dopatge més complex i reeixit que s'ha seguit mai, resa l'entradeta del documental; una sentència de l'informe de la Usada. El responsable que el Tour, la cursa més important del món en l'àmbit esportiu, estigui desert en set de les seves edicions i fins i tot li va canviar el nom retrata un líder. Dins i fora de la competició. No hi ha terme mitjà, està disposat a tot per aconseguir el seu objectiu. Hi estàs a favor, o en contra. Hi vas, o et quedes a casa...