Uns ‘pilotes' d'or
el futbol és un joc d'equip,
en què el més important és el col·lectiu?
El que em semblaria més normal és que el francès Ribéry guanyés la Pilota d'Or enguany. No estic dient qui vull que la guanyi, sinó qui em semblaria raonable que la guanyés. Comptat i debatut, el davanter francès ha guanyat la lliga alemanya i la Champions, i en les dues ha tingut un paper determinant. Faig una repassada als seus números i, evidentment, les estadístiques no són –no poden ser– tan mastodòntiques com les que ha tingut en els darrers anys Messi. Aquesta és la senzilla diferència: Messi és un futbolista que ha marcat –i seguirà marcant...– època, que ja es pot considerar un dels millors de la història del futbol. El millor? Ho debatrem quan es retiri. Però com que la Pilota d'Or és un guardó per temporada, en què intervé la targeta de resultats, no trobaria extravagant que anés per a Ribéry: no marca, ni de bon tros, tants gols, però ha estat un futbolista cabdal en els èxits del seu equip.
Més enllà del que passi, el que és clar és que fins al dia que donin la Pilota d'Or haurem assistit a un espectacle lamentable: un veritable concurs per qui fa més la pilota al seu candidat i d'una manera més arrossegada. El màxim exponent d'això va ser el festival infantil que va muntar el Madrid perquè els espectadors es posessin la careta de Cristiano Ronaldo. Una forma de donar-li suport, van creure que era. Els mitjans catalans han fet la seva corresponent campanya alimentant els rumors d'insídia en la votació del millor jugador del món, per haver-la allargat després del partidàs de Cristiano amb Portugal. Sobre això, dues coses. Primer, la insídia d'aquest premi –si no es tractés dels anys aclaparadors de Messi– no seria notícia. Com s'explica, si no, que un defensa com Cannavaro fos Pilota d'Or? I segon, la maniobra algun efecte deu haver fet. Al portal de la revista France Football, que precisament atorga la piloteta en qüestió, situen el debat entre Ribéry i Cristiano. I la revista fa, evidentment, campanya oberta i a tot drap a favor del seu futbolista. Per aquesta banda, la comèdia també s'ha allargat. Fa uns dies Ribéry deia que Sakho, el seu company de selecció, l'havia “decebut”. Abans, Sakho havia afirmat que ell votaria Cristiano per a la Pilota d'Or. “Les estadístiques de Cristiano són veritablement impressionants; després, el meu vot de cor és per a Ribéry.” Vaja, que a Sakho només li faltava que dir que Ribéry era un futbolista la mar de simpàtic.
Tot plegat dóna un exemple per als infants d'allò més alliçonador. Sí, nens i nenes, després d'aquest espectacle digne de pati de col·legi heu de creure que el futbol és un joc d'equip, en què el més important és el funcionament col·lectiu i la seva cohesió, en què un sol futbolista no fa res, sense l'ajut dels altres. Oi que us ho creureu? Almenys la cosa té una lectura positiva: a can Barça les aigües encara no baixen tan remogudes per caure en el ridícul espantós de les caretes del Bernabéu. Encara que tot sigui una gran comèdia.