El Connacht Rugby és la ventafocs del rugbi irlandès. Representa la província menys poblada del país i, per a més inri, la zona d'Irlanda on l'esport és menys popular (a l'oest de l'illa maragda, els esports reis són el hurling i el futbol gaèlic, però això ara no toca).

Amb només el set per cent de les llicències de jugadors irlandesos, hom pot comprendre per què el Connacht és la ventafocs. A sobre, com sol passar en aquests casos, els grans equips, com ara el Munster o el Leinster, s'emporten de seguida els millors jugadors tan bon punt despunten, com per exemple els joves Ian Keatle, Sean Cronin, Jamie Hagan i Fionn Carr.

De fet, la federació irlandesa va proposar el tancament del Connacht el 2003, cansat d'abocar-hi diners per cobrir el dèficit endèmic del club. La resposta popular va ser tan ferotge que van haver de fer marxa enrere després que milers de seguidors es plantessin a Dublín per exigir la retirada de la proposta. Aquest fet va provocar una revifalla en els sentiments i el nombre dels seguidors del Connacht, que van duplicar-se a partir del 2011, quan van disputar per primer cop la copa Heineken, gràcies al fet que el campió Leinster va alliberar una plaça irlandesa de la competició.

Tot i amb això, el Connacht mai no ha destacat ni a la lliga Celta ni a la Heineken. Sí que ha fet un paper digne a la copa Challenge, en què va arribar a semifinals en més d'una ocasió.

Ahir, el poderós Stade Toulousain de Tolosa de Llenguadoc rebia el Connacht en un partit de tràmit que havia d'assegurar el pas dels occitans a la fase final de la copa Heineken. Els tolosans venien envalentits després d'una victòria molt treballada a Wembley contra els Saracens, però resulta que els irlandesos pobres del Connacht venien decidits a escriure una pàgina gloriosa de la seva història. És igual que ocupin l'última plaça de la lliga Celta. Ahir, van doblegar l'equip europeu amb millors estadístiques de la copa Heineken. Van guanyar per 14-16 l'equip que ha disputat totes les edicions de la copa des que es va crear l'any 1995.

El d'ahir va ser un partit molt emotiu, per la intensitat de joc dels irlandesos i per la simpatia que sempre desperta la reedició de la història de David i Goliat.