Quin regal de Reis. Finalment el mundial de Qatar, absolutament excepcional per múltiples raons, arranca avui amb un partit que no ha deixat indiferent ningú. Catalunya no només tindrà l'oportunitat d'estrenar-se en una copa del món, sinó que ho farà en el partit inaugural contra l'actual campiona, l'Argentina de Leo Messi. El millor jugador de la història, que segons una enquesta de l'Olé digital ja ha superat Evita Perón com a personatge més rellevant del país, es retrobarà, doncs, amb l'home que el va transformar definitivament en un atleta superior, Pep Guardiola. El seleccionador català, que compagina el càrrec amb la direcció esportiva del FC Barcelona, confia que l'equip planti cara als argentins a l'espectacular Al-Gharafa Stadium. Somia, a més, perquè aquestes coses no es diuen, a alçar el preuat trofeu. El potencial de l'equip convida a l'optimisme, com es va veure en la fase de classificació. Més enllà del futbol, la major part d'enviats especials consideren que la finestra al món que ha trobat Catalunya gràcies al mundial és descomunal, més transcendent fins i tot que les negociacions que van dur el país a la integració a la Unió Europea.

La relació de Qatar i Catalunya comença a ser la història d'una aliança amorosa atemporal. Els diners de Qatar no tan sols van finançar el FC Barcelona, sinó que els acords entre la Generalitat i algunes de les companyies multinacionals de l'emirat –recordem l'aterratge de Qatar Airways al Prat– van facilitar la transició quan Rosa Díez, presidenta espanyola, va suspendre l'autonomia catalana. L'antic president de la Generalitat, Artur Mas, encara manté vincles amb el govern de l'emirat, al qual assessora en les sempre complexes relacions amb Israel.

Tornant al futbol i respecte a l'onze que escoltarà –una altra cosa és que el cantin– Els Segadors a Doha hi ha poques incògnites i cares ben conegudes. Valdés (39 anys), que acaba contracte al juny amb el Mònaco, va boig per ser finalment titular en un gran campionat després de ser relegat permanentment a la selecció espanyola en favor d'Iker Casillas, que va arruïnar Espanya en el mundial de Rússia. A la defensa no hi haurà sorpreses. El capità, Gerard Piqué, tindrà al costat Marc Bartra (nomenat millor central del 2012 per la FIFA), Martín Montoya i el poderós Rubén Duarte (Manchester City). Al mig del camp, els tres Sergis del nou Camp Nou (Busquets, Roberto i Samper) formaran un trident que el seleccionador argentí, un altre vell amic (Tata Martino), no s'ha cansat d'elogiar. De fals 9 Rafinha, que va provocar un escàndol quan va va abandonar la selecció del Brasil i seguir el profeta Guardiola, –com ja havia fet el seu germà Thiago a Baviera– és intocable. I al davant Deulofeu (successor in pectore de Messi), que vol fer números per guanyar la Pilota d'Or, i Adama, que ha esclatat al PSG, amenacen de fer un nus a les cames dels dos laterals argentins.

Aquelles tragicomèdies que la federació catalana organitzava amb equips africans no tan sols són història, sinó que vistes amb perspectiva van fer més nosa que servei. Era una il·lusió que entelava l'horitzó que una majoria anhelava i que va caure pel seu propi pes. O no?