La seqüència de les coses no sé si ho és tot, però és molt, perquè s'observen coses tremendes. A pams.

Dilluns es reuneix la junta per estudiar la reforma del Camp Nou. I surt el portaveu per dir que res, cap decisió, però que hi ha diverses possibilitats, com si no n'hi hagués sempre, i que en tot cas hi haurà consulta i que decideixin els socis. No, ni data ni pregunta, però com que no requereix cap altre vistiplau que el de la junta, hem de suposar que sí, que aquesta sí que es farà. És pertinent? Cal? Toca? Rai, la junta té tot el dret de tenir els projectes que vulgui, anunciar-los quan vulgui i consultar als socis el que vulgui en els termes que cregui oportuns. Una altra cosa és anar llançant globus sonda mal explicats. És clar que potser sóc jo que no vaig entendre bé les explicacions del portaveu, per anomenar-les d'alguna manera. Em conforta, si aquest és el cas, que no dec ser l'únic, si l'endemà va haver d'anar el vicepresident econòmic a les ràdios a matisar o completar o explicar bé el galimaties, tot i que temo que només ho va aconseguir a mitges. Però parlàvem de la seqüència. El vicepresident econòmic surt per apagar un foc i n'encén un altre: va i diu que no entendria que s'hagués de retocar el contracte de Messi perquè només fa sis mesos de l'últim. I, home, no dic que no sigui lògic, el raonament, però potser no calia, i encara menys la vehemència. Sobretot si és cert, com ha publicat Miguel Rico a Mundo Deportivo, que el retoc està emparaulat des d'abans que Messi marxés a l'Argentina. I llavors li toca al president sortir a insistir que tothom estigui tranquil amb Messi. Tot en quatre dies, enmig dels quals l'equip ha revifat amb golejada, exhibició de Neymar i classificació com a primer de grup en la Champions incloses.

La seqüència, ja ho veuen, és prou eloqüent: les discapacitats comunicatives persisteixen tot i que amb aquesta junta campiona del tret al peu ja anem pel quart cap de comunicació.

Per cert, que per apagar el segon foc, el president va aprofitar la roda de premsa de presentació d'un nou acord de patrocini. Amb un gegant de la informàtica, Intel, que es veu que pagarà uns cinc milions de dòlars l'any per anunciar-se a l'interior de la samarreta i aprofitar així les celebracions dels gols en què els futbolistes se l'aixequen. Sí, dins de la samarreta, que havia de ser incorrupta pels segles dels segles i ja va pel camí de ser com el tors de David Meca. I consti que aplaudeixo l'acord i l'enginy que el fonamenta. El que lamento, a banda que no sigui la publicitat d'Intel la que vagi per fora, és que la suma que s'anuncia –en dòlars i, com a aproximada, a més– ens l'haguem de creure, com el traspàs de Neymar, sense que es donin ni papers ni detalls esgrimint-ne la confidencialitat, que sembla que també és un valor, i més valuós que el de la transparència. El que, combinat amb l'eslògan del nou patrocinador, que diu que l'important és l'interior, què volen que els digui... Eloqüència. Tremenda.