Nelson Mandela

La malau­rada mort de Nel­son Man­dela ha estat una bona excusa per relle­gir alguns frag­ments del best-seller de John Car­lin El fac­tor humà, en què relata com el líder sud-africà va saber seduir l'ene­mic posant-se la samar­reta de la selecció dels Spring­boks, un dels símbols de l'apart­heid i l'equip de la població blanca per anto­nomàsia, i fer seu l'objec­tiu d'asso­lir el títol de la copa del món de rugbi del 1995. El peri­o­dista britànic es va reu­nir amb Madiba per expli­car-li que volia cen­trar el lli­bre en un esde­ve­ni­ment espor­tiu con­cret de gran dra­ma­tisme com aquest, ja que l'esport, segons con­si­de­rava, era un potent cata­lit­za­dor de les emo­ci­ons i con­tribuïa a defi­nir les per­cep­ci­ons polítiques. I posava alguns exem­ples, com els Jocs Olímpics de Berlín del 1936. Adolf Hit­ler els va uti­lit­zar per pro­moure la idea de la supe­ri­o­ri­tat ària, tot i que l'atleta afro­a­me­ricà Jesse Owens el va posar en evidència gua­nyant les qua­tre meda­lles d'or. Man­dela ja sabia per­fec­ta­ment de què li par­lava Car­lin, i només cal recor­dar les parau­les que ell mateix va dedi­car a l'estre­lla bra­si­lera de fut­bol, Pelé, amb motiu del lliu­ra­ment d'un premi a una car­rera far­cida d'èxits: “L'esport té el poder de can­viar el món. Té el poder d'ins­pi­rar i unir les per­so­nes com poques coses més. L'esport pot des­per­tar l'espe­rança on només hi havia des­es­pe­ració. És més poderós que els governs per ensor­rar les bar­re­res raci­als.”

Pre­ci­sa­ment, aquest mis­satge és una de les fonts d'ins­pi­ració de la Fun­dació Lau­reus, for­mada per una cin­quan­tena de lle­gen­des espor­ti­ves d'arreu del món i que pre­si­deix l'exat­leta nord-ame­ricà Edwin Moses. Aquesta set­mana s'ha sabut que l'entre­na­dor del Bayern, Pep Guar­di­ola, i l'exwa­ter­po­lista Manel Esti­arte també s'han con­ver­tit en ambai­xa­dors d'aquesta fun­dació. Amb el propòsit de can­viar la soci­e­tat, a Lau­reus es por­ten a terme diver­sos pro­jec­tes soli­da­ris vin­cu­lats a l'esport que aju­din els joves a superar la pobresa, la men­di­ci­tat, la guerra, la violència, les dro­gues, la dis­cri­mi­nació, la sida... En defi­ni­tiva, alguns dels mals que asso­ten la soci­e­tat. El seu prin­ci­pal apa­ra­dor, però, són els pre­mis Lau­reus, que cada any pre­mien els millors espor­tis­tes en dife­rents cate­go­ries i que són con­si­de­rats com els Oscars de l'esport. Bar­ce­lona va ser l'esce­nari del lliu­ra­ment d'aquests guar­dons el 2006 i el 2007. El 2013 aquesta gala s'ha cele­brat a Rio de Janeiro i el 2014 repe­tirà seu a la població bra­si­lera.

La casu­a­li­tat va voler que només tres dies després de la mort de Nel­son Man­dela es veies­sin al Bra­sil imat­ges esgar­ri­fo­ses de l'altra cara de l'esport, la del fana­tisme, als antípodes dels valors que pretén difon­dre la Fun­dació Lau­reus. La bata­lla cam­pal que es va pro­duir entre els afi­ci­o­nats de l'Atlético Para­na­ense i el Vasco da Gama a l'Arena Join­vi­lle, a l'estat de Santa Cate­rina, en l'última jor­nada de lliga va fer la volta al món i va evi­den­ciar, una vegada més, el pro­blema de la violència als camps de fut­bol bra­si­lers. La bara­lla va aca­bar amb qua­tre ferits a l'hos­pi­tal, un d'ells en estat greu amb una frac­tura al crani. Aquest any, però, ja s'han regis­trat 30 morts en el fut­bol bra­si­ler, que el 2014 serà l'esce­nari del mun­dial. És evi­dent, doncs, que el lle­gat dei­xat per Man­dela asso­ciat a l'esport encara no ha calat entre la soci­e­tat bra­si­lera, i que la Fun­dació Lau­reus i mol­tes altres de simi­lars tenen molta feina per fer.